Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dijous, 12 de gener de 2012

Hivern 1829-30. Fred i revolució.

La primera meitat del segle XIX és un període molt convuls en molts aspectes. Com explica Ramon Arnabat en l'estudi La revolució liberal a Barcelona. Política de classes i classes de política, publicat als Quaderns d'Història: "Entre 1808 i 1868 es produí a Barcelona i arreu del país un complex procés que portà d’un sistema polític absolutista a un altre de liberal, com a culminació d’un procés més llarg que havia iniciat la transformació d’una economia senyorial a una economia capitalista –i industrial en el cas de la ciutat–, i d’una societat estamental a una societat de classes. Aquest procés comportava una revolució a termini mitjà, la revolució burgesa (domini de les relacions socials capitalistes a nivell econòmic i de la burgesia a nivell social), i una revolució a curt termini, la revolució liberal (implantació d’un sistema polític liberal)."

El final de la dècada de 1820 porta una sèrie de revoltes contra el govern absolutista, encarnat per Ferran VII, que havia instaurat una política de repressió que xocava contra una moviment liberal que, desfermat amb la Revolució Francesa, havia calat fons tant en la burgesia com en la població en general. Així entre 1827 i 1828 te lloc la revolta dels Malcontents, que seria el precedent de les guerres carlistes. Tot aquest procés revolucionari abasta tot l'àmbit europeu amb la Revolució de 1830 o de Les Tres Glorioses.

L'any 1830, Barcelona era una ciutat en creixement continu que s'acostava als 150.000 habitants i que rebia immigrants atrets per les oportunitats de treball. En poques dècades es van ocupar els camps del Raval per habitatges provocant una densitat de població molt alta en una ciutat encara encerclada per les muralles.

Gravat de 1830, publicat a Fotosdebarcelona.com, amb una vista de Barcelona des del turó del Carmel on es pot veure l'atapeïment urbà envoltat dels camps del que més endavant seria l'Eixample.

Tot aquest període revolucionari va venir emmarcat en uns anys, meteorològicament parlant, bastant frescs i podríem dir que el punt d'inflexió va ser el hivern de 1829 a 1830 que serà recordat com un dels més freds dels darrers segles i que va afectar a tota Espanya provocant pèrdues als conreus de taronja a Alacant i a les plantacions de cultius tropicals a Andalusia. Font Tullot, al llibre Historia del Clima en España, ens fa una anotació respecte als hiverns d'aleshores: "Es interesante observar la importancia que en esa época tenían los cultivos tropicales en el litoral mediterráneo meridional (café, plátano, algodón, chirimoya y caña de azucar), sin que se dispusiese de las protecciones de plástico como ocurre hoy en día. Ello demuestra que a pesar de las ocasionales pérdidas de las cosechas por los fríos, la frecuencia de los inviernos templados superaba a la de los fríos, en medida suficiente para que tales cultivos fuesen rentables, lo que concuerda con la recuperación térmica general de los siglos XVIII y XIX que, con los inevitables altibajos, siguió a la Pequeña Edad Glacial." Pàg. 109.

La tardor presenta temperatures dins de mitjana climàtica de la època, fins i tot més suau del que acostumava amb uns episodis de pluges torrencials a l'Octubre que causen inundacions a molts indrets de la costa i prelitoral català.

El fred hivern que s’acosta ensenya les seves urpes amb una onada de fred el 18 de Novembre. El cel seré i l’ambient sec no son obstacles perquè les temperatures caiguin de forma prematura a valors de rigorós hivern entre el 18 i el 20 amb màximes a Barcelona ciutat de només 5ºC i mínimes de poc més de +1ºC. Passada l’onada de fred, les temperatures tornen a valors normals amb oscil·lacions poc ressenyables.

No hi ha cap noticia meteorològica fins el 20 de Desembre quan l’ambient es torna molt fred amb temperatures entre 3ºC i 5ºC i pluges o plugims que la nit i matinada del 21 al 22 de Desembre podrien ser en forma de neu o aiguaneu a Collserola ja que a les 7 del matí del dia 22 plou amb 4,1ºC a Barcelona ciutat.

El fred s’instal•la a Barcelona i el 24 de Desembre torna a plovisquejar amb una temperatura força freda a les 2 de la tarda de 5,1ºC a la ciutat. La temperatura, lluny de remuntar, segueix baixant i el dia de Sant Esteve, 26 de Desembre, comença a nevar de matinada i continua part del matí. La temperatura no passa de 3ºC en tot el dia. De nit el cel queda seré afavorint el refredament nocturn i posant en evidència l’origen continental de l’advecció. El dia 27 s’aixeca el dia amb una forta glaçada i en prou feines passa de 1,5ºC durant el dia. De nit ja torna a glaçar. La onada de fred i l’ambient seré donen uns dies gèlids fins final d’any i cal fer notar que a Barcelona ciutat les temperatures van estar sota zero entre la tarda del 27 de Desembre i el migdia del dia 30. Més de 60 hores glaçant, circumstància insòlita a Barcelona i que només les grans adveccions fredes han provocat.

Les temperatures d’aquella setmana son les següents:

Cal destacar que aquestes no son màximes ni mínimes sinó temperatures a les hores de la observació. La mínima de l’episodi a Barcelona va ser de -4,5ºC el dia 29, que representava la temperatura més baixa mesurada mai a Barcelona des del inici de les observacions el Gener de 1780. El fred molt intens era evident i és fàcil suposar que al Tibidabo es deuria baixar àmpliament dels 5 graus sota zero. Per acabar el mes, una massa d’aire més humit i lleugerament més temperat deixa una nevada durant el dia 31 de Desembre. No hi han informacions de que fos una nevada destacable però gairebé segur que va agafar al terra.

Com ja he comentat, la onada de fred va afectar de forma gairebé general a la Península i de forma més contundent a la façana mediterrània. Al País Valencià les pèrdues de les collites de cítrics son gairebé generals i els danys als arbres son molt importants, situació que també es dona al Maresme, llavors amb molts cultius de tarongers. A Tarragona hi han informacions de una mínima de -6ºC i de gel al Francolí i, fins i tot, a la mateixa platja. A Tortosa es treu el pont de barques per haver començat a glaçar-se l’Ebre. Fins i tot a l’actual Costa del Sol els danys als cultius tropicals són importants a la població d’Almuñecar.

La onada de fred que va començar pels volts de Nadal de 1829 segueix amb força durant gran part del mes de Gener. Els primers dies son molt freds amb màximes que en prou feines arriben als 5ºC i les mínimes al voltant de 0ºC. El cel seré o amb pocs núvols delata l’origen de la massa d’aire extremadament fred que envaeix Catalunya com a una advecció àrtica continental, vulgarment coneguda com onada de fred siberià.

A partir de Reis la temperatura puja un parell de graus en conjunt però una nova glopada freda entra el dia 10 de Gener fa caure el termòmetre un altre cop sota zero. El dia més fred és el 14 de Gener quan el Dr. Pere Vieta anota a les 7 del matí -1,5ºC a la casa Brusi, seu del Diari de Barcelona, al centre de Barcelona. El mateix dia a les 2 de la tarda estan a 1,9ºC i per la nit el gel domina el panorama, igual que al dia següent. Sempre el cel clar acompanya aquest ambient glacial.

Les noticies que arriben de la resta de Catalunya i de França dels efectes de l’intens fred ens parlen de morts a molts llocs, especialment soldats de guàrdia i pagesos, i altres circumstàncies menys luctuoses com és el congelació d’aliments dins dels rebosts (pa, vi, carn i altres), fins i tot el riu Roine es glaça prop de la seva desembocadura, cosa que no passava des de feia 30 anys, segons el Diari de Barcelona. El fred continua durant tot el mes de Gener, tot i que no tan contundent, fins el dia 22 quan, per primer cop en tot el mes, es supera el llindar dels 7ºC i les temperatures, segons les mitjanes de la època, comencen a normalitzar-se. La causa és l’arribada d’una massa d’aire temperada i humida amb vents més meridionals i pluges. Aquest ambient es manté fins a finals de mes quan arriba una nova onada de fred i, en aquest cas, amb neu abundant.

Estampa del mercat ambulant que s'establia a la plaça Nova, a tocar de la Catedral, als voltants de 1825. Imatge extreta de la Cartoteca Digital de l'ICC.

Com deia, el darrer dia de Gener de 1830 les temperatures acusen una forta baixada durant el dia però és el dia 1 de Febrer quan es cobreix el cel i arriba la neu per posar la rúbrica a un hivern memorable pels qui els agrada el fred.... que en aquella època no eren molts.

El Diari de Barcelona del dia 3 ens fa la crònica de la nevada: "En la tarde del día 1 de este mes durante el espacio de unas cuatro horas nevó con bastante abundancia. A las 11 y media de la noche se dejaron ver en la noche grupos muy blancos y en seguida empezó á caer un denso granizo de bastante volumen. A las 12 se oyó un horroroso trueno al cual siguió otra granizada y otros truenos poco ruidosos, y luego volvió á nevar con bastante fuerza, habiendo durado hasta las 6 de la mañana de ayer, en cuyo día, á escepción de algunos intervalos, ha granizado y nevado sucesivamente hasta las 5, pero con suavidad". Durant l’episodi que narra la temperatura va oscil•lar entre els 0 i els 2 graus centígrads.

La nit del 2 de Febrer va asserenar-se i la glaçada del dia 3 va ser contundent ja que a les 7 del matí hi havia -1,5ºC, fet que va ajudar a mantenir la neu caiguda. Però l’episodi de neu no acaba aquí i és que el mateix dia 3 de Febrer, al vespre o la nit, torna a nevar, neu que segueix caient potser amb intermitències i malgrat no disposar d’informacions de gruixos de ben segur que s’afegia a la neu acumulada els dies anteriors. La nevada segueix fins la tarda del dia 4 de Febrer.

La nevada va trasbalsar la vida de la ciutat. La retirada de la neu dels terrats per evitar que el pes pogués ensorrar els edificis era un problema pels que caminaven pel carrer, doncs la caiguda d'algun bloc de neu compactada representava un perill, i les acumulacions de neu evitaven el pas de carros i carrets pels estrets carrers de Barcelona. Per altra banda el llançament de boles de neu pot fer gaudir d'una estona agradable però pot esdevenir en una activitat molesta pels que no hi participen.

Per aquests motius les autoritats es veuen obligades a controlar les circumstàncies atípiques que s'estan vivint de manera que el Diari de Barcelona escriu en primera pàgina una ordenança de l’ajuntament: "Las repetidas desgracias que han ocasionado la caida de canelones, vulgo caramells, y el amontonamiento que algunos vecinos han hecho en medio de la calle, de la nieve que han estraido de los terrados y zaguanes de sus casas, en contravencion á los bandos de policia, han llamado la atención del Escmo. Ayuntamiento, y precisado á tomar una medida general no solo para evitar tamañas desgracias siempre que ocurra un invierno como el presente, si que también para que las calles puedan transitarse con la más posible comodidad, y que queden libres de las nieves, y del barro que estas ocasionan permaneciendo en ellas largo tiempo...." i emet una sèrie de normes d’obligat compliment.

El fred intens va seguir un parell de dies més i el dia 7, de forma ràpida, una nova massa d’aire fa pujar les temperatures als valors normals de Febrer, acabant així un dels hiverns més freds del segle XIX.

Pati de monestir en la neu, del pintor alemany Karl Friedrich Lessing. La pintura és de 1830 durant aquell fred hivern.

Per situar degudament el hivern de 1829-1830 cal anar a les dades. La sèrie de temperatures més llarga del mon és la de l'Anglaterra Central (cliqueu per la gràfica) iniciada el 1659. En aquesta regió europea, aquest hivern no destaca de forma clara tot i ser un dels que la mitjana és bastant baixa. En canvi, a Barcelona, amb dades des de 1780, és el hivern més fred de la primera sèrie de temperatures (1780-1834) presentada pel Dr. Agustí Yañez.

La mitjana d'aquest hivern va ser de 6,9ºC quan la mitjana hivernal de 1780-1834 va ser de 10,1ºC, superant per molt al segon hivern de la sèrie que és el de 1807-1808 amb 8,1ºC. Si la comparació la fem amb totes les dades disponibles de Barcelona fins als nostres dies, el hivern de 1829-1830 és el segon més fred des que es prenen dades, només superat pel de 1890-1891, del qual ja he parlat en un tema d'aquest bloc.

Fred i revolució, dues paraules que moltes vegades a la història han anat juntes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada