Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 6 d’abril de 2016

Abril de 1986. Quan el hivern no vol marxar

Les noticies meteorològiques que podem llegir als diaris o veure a la televisió acostumen a parlar de fenòmens extrems, ja siguin onades de fred o de calor, grans aiguats o inundacions, relacionant-ho en més d'un cas amb el tema recurrent del "canvi climàtic" sovint de forma arbitraria.

El mes d'Abril de 1986, la meteorologia no va tenir molt protagonisme als mitjans de comunicació i no va aixecar cap comentari sobre aquest tema de moda actual tot i que, de fet, encara no existia el "canvi climàtic" com a concepte tal i com s'entén avui en dia. Per aquest motiu, cap noticia relacionada amb temes meteorològics tenia el caire apocalíptic que tots sabem tindria actualment. I hi havia motius pel titular. Inocencio Font Tullot, en el seu llibre Historia del Clima de España, comenta la singularitat d'aquest mes: "Debemos mencionar como realmente excepcional por lo muy frío, el mes de abril de 1986 en que si bien no se puede hablar de olas de frío propiamente dichas ni de grandes heladas, las temperaturas medias en la mayoría de las estaciones alcanzaron valores sin precedentes en abril desde que existen registros termométricos."

Potser perquè és un mes primaveral i les seves dades termomètriques no poden rivalitzar amb les extremes de Gener o Juliol però, respecte a mesos equivalents, entraria en el "ranking" dels abrils més freds del segle XX. A Barcelona, no obstant, no va ser el més fred. Si ens fixem en l'Observatori Fabra, la mitjana del mes de 10,60ºC no és la més freda però les seves mitjanes (mitjana de les màximes i mitjana de les mínimes) sempre estan entre les més fredes de la sèrie. I un detallet més: si traguéssim el darrer dia del mes, la mitjana quedaria en 10,41ºC, a menys d'una dècima del mes d'Abril més fred de la sèrie. La mínima absoluta, com ja deia abans, no va ser rècord i "només" baixa fins a 1,6ºC al Fabra el dia 13, lluny dels 0,0ºC dels anys 1972 i 1973, però a l'aeroport, el mateix dia, enregistraren 0,2ºC.

Taula amb les mitjanes més baixes del mes d'Abril a l'Observatori Fabra.

Si a Catalunya va ser un mes fred, gairebé hivernal, on si que el fred va ser més destacat va ser a la meitat occidental de la Península. El Calendario Meteorológico de AEMET de l'any 1987 escriu: "En cuanto a temperaturas, refiriéndonos a valores medios, el mes resultó muy frío, tanto que no hay precedentes de temperaturas medias tan bajas en los registros de la mayor parte de los observatorios españoles, algunos de ellos existentes desde 1869. Aunque hubo dos olas de frío, fueron de muy corta duración y las heladas algunas de ellas profundas, fueron poco persistentes y, en consecuencia, los daños que produjeron en algunos cultivos no fueron, en conjunto, de gran consideración."

Noticia del Diario de Burgos, publicada l'Abril de 1986.

La causa de la persistència de les temperatures quasi hivernals no va ser altra que la notable variabilitat atmosfèrica i una corrent en jet molt ondulada. Un continuu de depressions que afecten la Península Ibèrica i que aporten masses d'aire fred del primer i quart quadrant que mantenen a ratlla els termòmetres i provoquen abundant nuvolositat que limita l'acció temperant del Sol. Com exemple, a l'aeroport de Barcelona només hi han 6 dies amb més de 10 hores de sol eficaç. La influencia anticiclònica, ni que sigui en forma de dorsal, es limità als dos últims dies del mes.

L'episodi meteorològic més notable ocorregué el segon cap de setmana d'abril. Un anticicló molt potent, amb pressions de 1045 hPa sobre Islàndia, aspira aire molt fred de l'Àrtic sobre Escandinàvia que en dies successius acabarà envaint tota Europa. Prèviament, el corrent en jet, morfològicament com un fibló, arriba fins les illes Canàries i crea una DANA (Depressió Aïllada en Nivells Alts) sobre la Península Ibèrica que porta pluges generals, amb nevades per sobre de 900 metres, i temperatures fredes. Aquesta depressió, ja amb reflex en superfície, i l'anticicló, interaccionen per portar tot l'aire fred cap al sud.

El dia 12 d'Abril, la isoterma de 0ºC a 1500 metres envaeix quasi tota la Península, els -5ºC la meitat nord i els -10ºC freguen els Pirineus i el Cantàbric.

La inestabilitat que genera la depressió i unes condicions atmosfèriques favorables porten pluges abundants i nevades a cotes baixes a Catalunya. El dia 11 d'Abril, un front obre la porta a la gran massa freda que està sobre Europa central: "Mientras que hasta las siete de la mañana de ayer el frente apenas había dado algunas precipitaciones ligeras, destacando solamente 9 litros por metro cuadrado en Granollers, durante el resto de la mañana las precipitaciones fueron en ocasiones bastante intensas, produciendo hasta algunas inundaciones en zonas no preparadas para recibir fuertes chubascos de corta duración. En Barcelona, en dos horas se registraron 17 litros por metro cuadrado. Las temperaturas volvieron a descender." LVG. 12.04.1986 Pàg. 54

Les precipitacions van continuar el dia 12 amb un ambient de ple hivern. Com exemple, a la 1 del migdia a l'observatori Fabra la temperatura era de 3,0ºC i plovia, no és molt agosarat pensar que a la plaça del Tibidabo, uns 100 metres per sobre del Fabra, es veiés voleiar algun floc barrejat amb aigua. A la ciutat, fruit del dia cobert i plujós, la màxima no va passar de 7 o 8 graus, segons el barri, recordant als barcelonins un dia del mes de Gener.

Costaria situar en el calendari aquesta informació meteorològica de La Vanguardia si no sabéssim que és la del 13 d'Abril de 1986.

La descripció del dia a l'espai dedicat a la meteorologia de La Vanguardia és prou eloqüent: "ESPAÑA: Aunque parecía que el invierno ya se habia alejado de nuestras latitudes, ayer nos dimos cuenta que todavía estaba cercano a nosotros; se registraron nevadas en muchos puntos de la mitad septentrional de la Península, como en Madrid, Segovia, San Sebastián, Avila, Toledo, Oviedo, Soria, Cuenca, Teruel, Logroño, Vitoria, etc. Mientras que el mejor tiempo se observaba en la zona de la mitad occidental.
CATALUÑA: La inestabilidad siguió dominando la situación en la mayor parte del territorío catalán con nevadas en puntos por encima de los 600 metros, y en algunas zonas por debajo de los mismos, mientras que las precipitaciones fueron la tónica en la mayor parte de las comarcas catalanas. Las precipitaciones más importantes se registraban en puntos del Pirineo y de la zona costera. Las temperaturas en general, fueron bastante bajas y hubo descenso notable de las mínimas."
LVG. 13.05.1986 Pàg. 85

Amb una prosa molt més cuidada aquest article que porta per títol Como Franco, de Manuel Ibáñez Escofet, podem entendre la excepcionalitat d'aquest abril i la perplexitat que despertava en la gent: "La reaparición del frío, cuando se está preparado para el buen tiempo, es una rara e inasimilable sorpresa. Mis montañas familiares están tocadas por la nieve: la Mare de Déu del Mont, las de Maçanet y La Vajol, las de Requesens, Roda y Verdera ofrecen una ingenua capucha blanca, formando guardia al Padre Canigó, enorme y señor del paisaje, que aparece como un gran pastel de nata, de una blancura total y sin interrupciones. Tiene que haber nevado mucho en este mes de abril, tiene que hacer un frío insólito para que el Canigó esté como está. Y, además, cuando no nieva, llueve. Y sopla la tramontana con su caricia helada. Las gentes, a pesar de llenarse de ropa han vuelto a empequeñecerse como en los días más crudos del invierno, oficialmente desaparecido. La tramontana, para sus amigos, entre los que me cuento, es un viento franco y cordial, aunque de maneras toscas. Te trata cariñosamente a golpes y empellones y te sientes empujado por lo que debe ser su expresiva alegría. Los vientos no hablan, pero tú les riñes: ¡Animal, que me tirarás al suelo!, le gritas a la tramontana cuando te hace perder el equilibrio.
Estos días que he pasado en el Empordá, con la inesperada compañía del frío, he vuelto a ver el invierno paseando entre los viñedos, los olivares y los campos. Parece que hasta el verde que comenzaba a retozar como un cachorro está asustado y hay que sustituir el sol apagado por las nubes grises, densas y pesadas, por el fuego del hogar. Otra vez chisporrotean los troncos y agradeces el amable y amistoso calor que desprenden. Todo porque abril, este año, nos ha salido más loco que marzo."
LVG. 15.04.1986 Pàg. 5

Tot i que només va agafar en arbres, jardins i cotxes, la nevada de Madrid és una de les més tardanes d'aquella ciutat. Font: Diario ABC.

Les quantitats de precipitació recollides en aquests dos dies són prou importants a l'àrea de Barcelona, destacant els 72,9 mm que mesuren a l'aeroport o els 63,2 mm del Fabra, però totes oscil·len entre els 40 i 70 mm a la costa i prelitoral central. Durant el vespre del dissabte 12 i la matinada del 13 d'Abril, el cel queda serè i, malgrat les nombroses boires, la temperatura cau a valors de gairebé 0ºC als voltants de la Ciutat Comtal, com Badalona i l'aeroport, però queda més alta a la trama urbana per l'efecte escalfador de l'illa de calor. Al Vallès, ja al prelitoral, les glaçades febles arriben a molts indrets, fins i tot a les ciutats. Malgrat la data tan avançada no va fer molt de mal als conreus i plantes en general, com deia l'informe de l'INM, degut en gran part a que encara no hi havia hagut cap episodi de uns quants dies amb temperatures altes des del final de l'hivern, motiu per el que la vegetació portava un cert endarreriment; per altra banda, a l'abril els dies són més llargs i la durada en hores de les temperatures properes o inferiors als 0ºC és més curta que a ple hivern.

El mes d'Abril segueix però el termòmetre no es decideix a fer un salt cap a dalt. Les màximes a Barcelona no passen dels 20ºC en el que queda de mes amb temps insegur i canviant. És ben cert que la primavera és això, canvi, però aquell abril feia pensar a més d'un que el hivern s'havia tornat mandrós i no volia marxar. M'ha agradat molt l'escrit del monjo de Poblet Agustí Altisent que porta per títol Abril, el de la incierta gloria on, parafrasejant Shakespeare, fa un homenatge a Joan Sales, autor de la novel·la Incerta glòria: "Esta mañana (día 12 de abril) en el monasterio y su entorno nevaba copiosamente. Ahora, a las seis de la tarde, sopla un aire helado, pero el sol ha vencido casi totalmente al cielo cubierto. Es un sol tenue, ligeramente empañado, pero tierno, de crístal; sus rayos han dominado sobre la tempestad gracias a la intervención del viento; y ahora él está convaleciente. Así, tambaleándose, abril irá afirmando sus luces poco a poco, del mismo modo que el adolescente se transforma en joven y en adulto. Abril, el inseguro, da algo de pena: tiene que morir para que viva mayo con mayor firmeza que la suya. Abril es una crisis de crecimiento; por eso sus días no son seguros. Son pasos adelante los que da, pero con inesperadas caídas. Shakespeare lo dejó escrito para siempre: “La incíerta gloria de un día de abril”." LVG. 01.05.1986 Pàg. 5

Si bé l'Abril és un mes desitjat per molts que abominen el hivern, on l'esclat primaveral de la vegetació és indicatiu que l'estiu ja és a prop, aquest any 1986 calgué arribar a Maig, i ben entrat perquè, encara, la primera setmana va ser inestable i fresca. Només a partir del 10 de Maig les temperatures mínimes superiors a 10ºC i les màximes properes a 25ºC es generalitzen en el que serà el preàmbul d'un estiu normal que no destacarà per grans calorades ni refrescades ni, tampoc, per tempestes destacades.

El cometa Halley es va poder observar al cel durant la primavera de 1986.

Però, tornant al mes protagonista d'aquest article, si per alguna va destacar, i passar a la Història, aquest Abril de 1986 no va ser per l'anomalia tèrmica exposada abans sinó per dos esdeveniments amb afectacions naturals: el cometa Halley i l'explosió de la central nuclear de Txernobil.

El Halley és un cometa amb una òrbita el·líptica que s'apropa al nostre planeta cada 76 anys. La darrera vegada va ser la primavera de 1986 i, els que ja tenim una edat, recordem la expectació que va generar: "El Halley pasa hoy por el punto de mayor aproximación a nuestro planeta. El cometa se encontrará a 63 millones de kilómetros de la Tierra y a casi doscientos millones del Sol. El astro brilla en estos momentos con una magnitud de 3 y presenta una cola de casi diez grados de longitud. Es perfectamente visible desde Sudáfrica, desde donde a a ser seguido en este último periodo por diversos especialistas. Desde España el cometa comenzará a ser de nuevo visible a partir del día 15, desde la zona sur. El día 20 ya será observable desde toda la península. Para entonces, su magnitud será de 4 y se encontrará en la constelación del Pez Austral." LVG. 11.04.1986 Pàg. 25

Llibres, cançons, pòsters i tot tipus de productes relacionats van fer que inclús el més profà en astronomia en sentís parlar i gairebé tothom va mirar al cel més d'un cop, ja que es podia veure sense necessitat de cap aparell. Però malgrat el soroll mediàtic, el pas del Halley va desil·lusionar a més d'un que n'esperava més.

Estat en el que va quedar el reactor de la central de Txernobil.

Si el Halley va despertar una expectació lúdica, l'accident a la central nuclear de Txernobil va representar la por per l'opacitat del règim soviètic i pel desconeixement sobre les conseqüències. I quelcom més important, va fer néixer una consciència de respecte a la natura que perdura avui en dia.

Poc abans d'acabar aquell mes d'Abril, una simulació suposadament planificada i sense risc potencial provoca la catàstrofe nuclear més gran de la història. El ball de xifres de víctimes en un primer moment era increïble i oscil·lava entre els 2 morts reconeguts per la Unió Soviètica fins als més de 2000 publicats per les agències de premsa occidentals. Finalment, l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica elabora un informe el 2005 que quantifica el nombre de morts causats directament per l'accident en 59 persones, d'ells 48 treballadors de la central. A la Wikipedia trobem molts enllaços on expliquen els fets: "El accidente de Chernóbil fue un accidente nuclear sucedido en la central nuclear Vladímir Ilich Lenin (a 3 km de la ciudad de Pripyat, actual Ucrania) el sábado 26 de abril de 1986. Considerado, junto con el accidente nuclear de Fukushima I en Japón de 2011, como el más grave en la Escala Internacional de Accidentes Nucleares (accidente mayor, nivel 7), constituye uno de los mayores desastres medioambientales de la historia.
Aquel día, durante una prueba en la que se simulaba un corte de suministro eléctrico, un aumento súbito de potencia en el reactor 4 de esta central nuclear produjo el sobrecalentamiento del núcleo del reactor nuclear, lo que terminó provocando la explosión del hidrógeno acumulado en su interior. Básicamente se estaba experimentando con el reactor para comprobar si la energía de las turbinas podía generar suficiente electricidad para las bombas de refrigeración en caso de fallo (hasta que arrancaran los generadores diésel). La cantidad de dióxido de uranio, carburo de boro, óxido de europio, erbio, aleaciones de circonio y grafito expulsados, materiales radiactivos y/o tóxicos, que se estimó fue unas 500 veces mayor que el liberado por la bomba atómica arrojada en Hiroshima en 1945, causó directamente la muerte de 31 personas y forzó al gobierno de la Unión Soviética a la evacuación repentina de 116.000 personas provocando una alarma internacional al detectarse radiactividad en al menos 13 países de Europa central y oriental."


Potser en Homer Simpson treballava allà o la poca experiència del treballadors nocturns en va ser part de la causa però la obsolescència del material en va tenir molt a veure, tant com la crisi econòmica que va fer caure poc després els règims comunistes.

No voldria acabar amb aquesta desgràcia ecològica, per aquest motiu voldria recordar una fita meteorològica ocorreguda en aquell Abril, que està enregistrat al llibre Guinness dels rècords i que demostra la variabilitat d'aquest mes primaveral. En una pedregada que va caure a Golpaganj, Bangladesh, el 14 d'abril de 1986 va causar moltes víctimes però es va descobrir una pedra de gel de 1,02 kg, la més gran de que es té constància.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada