Ara neva menys que abans?

La neu i el fred han reflectit sempre la idea popular pel que fa a una suposada tendència climàtica. Tots hem escoltat més d'un cop allò de "ara neva menys que abans", afirmació que dita per algú que ja pentina canes sembla entrar dins de la categoria de veritat pontifical.

A Barcelona, més d'un cop, aquesta frase va seguida d'una explicació amb més o menys detalls, a quin més sorprenent, d'una nevada, millor dit de "la nevada". Òbviament es tracta de la gran nevada de Nadal de 1962 que ha eclipsat la resta de nevades que, com no, van ser molt més discretes i que no han quedat en l'imaginari popular.

Per deixar de banda la imprecisió creada per la mala memòria meteorològica que tots tenim, vull fer una aproximació merament estadística i sense cap interès de confirmar o desmentir la pregunta que dona per títol aquest tema.

Per mostrar una mica de seriositat i evitar un empirisme mal interpretat, no hi ha res millor que agafar les dades d'un observatori meteorològic amb personal entrenat per identificar de manera adequada qualsevol fenomen. A la nostra ciutat tenim l'Observatori Fabra que, des de fa més de 100 anys, està complint aquesta tasca diària sense cap interrupció de la sèrie de dades, ni tant sols un "forat", que pugui incrementar el marge d'error en el tractament estadístic posterior.

Les observacions al Fabra comencen el Gener de 1905 mesurant-se a la gàbia meteorològica que van instal·lar al terrat de l'edifici. Aquesta gàbia es baixa al jardí l'Octubre de 1913 al mateix lloc on segueixen fent-se actualment les observacions. Malgrat això, l'anotació dels dies amb diferents fenòmens no comencen fins l'any 1918, com es pot observar.

En aquest gràfic estan representats el nombre de dies que en un any natural s'ha observat neu a l'alçada de 400 metres sobre el nivell del mar, uns 100 metres per sota del cim del Tibidabo. En vermell estan els dies que ha nevat en un any concret i en negre he posat una línia de tendència que correspon a la mitjana mòbil de 10 anys. Però voldria remarcar que són els dies on ha nevat, des d'uns pocs flocs que ni tant sols han agafat al terra a la gran nevada que acumula més de 20 centímetres i congestes superiors al mig metre. És a dir, els dies amb condicions suficients per veure nevar.

La mitjana aritmètica dels darrers 95 anys és de 2,95 dies/any, és a dir, que nevi 3 dies l'any al nostre Tibidabo és la cosa més normal del món. La ciutat és un altre tema. L'any amb més dies de neu va ser 1956, amb 10 dies gracies a un Febrer memorable, seguit dels anys 1963 i 2010 amb 8 dies i una distribució més regular al llarg dels mesos hivernals.

La distribució de les nevades per mesos ens dona el mes de Febrer com a més nivós en la mitjana de 1918 fins 2012 amb 1,04 dies/any. Gener és el segon mes amb millor mitjana de dies, però no arriba a 1 dia a l'any, 0,86 dies/any, i Desembre supera per molt poc a Març amb 0,45 i 0,41 dies/any, respectivament. Als mesos de Novembre i Abril trobem les nevades més primerenques o més tardanes i els dies de neu són 0,08 i 0,09 dies/any, per tant, si al Febrer i al Gener neva gairebé cada any, en aquests mesos de tardor i primavera, no neva ni 1 vegada cada 10 anys.

Nevada del 28 de Febrer de 2005 amb un gruix destacable.

Fent una petita anàlisi hom pot veure, en primer lloc, una irregularitat anual marcada. Anys sense que nevi cap dia contrasten amb altres on la neu, ni que sigui testimonial, és habitual. Per altra banda, i ja que és una sèrie temporal, podem aplicar una línia de tendència de com està evolucionant el fenomen al llarg del temps.

La mitjana de 10 anys ens mostra que després d'un mínim a la dècada de 1920 augmenta la mitjana durant les dècades de 1930 i 1940 fins arribar a un increment màxim entre la dècada de 1950 i principi de la de 1960, posteriorment la neu apareix menys dies als anys 70 i després d'un petit repunt a la primera meitat dels 80, veiem una considerable davallada durant els anys de 1990 fins els primers anys del segle XXI. Des de 2003 els valors tornen a estar molt propers a la mitjana dels darrers 100 anys.

Per altra banda, el fred és un aspecte més subjectiu que per concretar-ho cal posar uns llindars estadístics. El que jo he utilitzat és un dels més habituals, els dies amb glaçada o dies en que la temperatura mínima és de 0,0ºC o inferior al termòmetre de la gàbia meteorològica.

Aquí també veiem una menor incidència de temperatures sota zero durant els anys de 1920 i un fort augment en la dècada de 1930 i 1940 on uns quants anys van tenir més de 15 dies amb mínimes inferiors als 0ºC. Els anys 50 i 60 van ser més irregulars amb els dos màxims de la sèrie, el 1956 i el 1963 amb 25 dies, que contrasten amb els 0 dies de 1961. Posteriorment, la tendència és similar a la de la neu, lleuger augment als 80 i baixada molt considerable als anys 90, entre 1988 i 1998 no hi ha cap any que passi dels 5 dies amb glaçada. Novament, entrat el segle XXI augmenten els dies amb mínimes negatives amb un màxim de 15 dies al 2010.

La estadística ens diu que la mitjana de dies amb mínimes sota el punt de congelació és de 7,61 dies/any en el període de 99 anys, entre 1914 i 2012, i que en la distribució mensual hi ha un petit canvi respecte a la neu. En aquest cas és Gener amb 2,93 dies/any el més fred, seguit de Febrer amb 2,34 dies. Desembre és clarament més fred que Març amb 1,52 dies/any per 0,60 del més on comença la primavera. Novembre, amb 0,21, també mostra una major incidència de dies freds que l'Abril que durant el període observat només va arribar dues vegades a 0,0º, casualment en dos anys seguits, 1972 i 1973.

El més de Febrer de 1956 va ser extraordinari tant per la intensitat del fred com per la seva durada.

Fins aquí la presentació i anàlisi dels paràmetres que utilitzem per valorar el fred durant els darrers 100 anys. Com a qualsevol estudi basat en la estadística podem treure conclusions variades, fins i tot contradictòries, si la nostra intenció és extrapolar-ho de cara al futur però abans de fer-ho m'agradaria que quedi clara la variabilitat al llarg del temps amb períodes amb poques nevades i poques glaçades i d'altres molt nivosos i freds, pels estàndards mediterranis, és clar. Si poguéssim allargar aquesta estadística en el passat veuríem com hi haurien més fluctuacions i canvis de tendència.

Per aquest motiu, utilitzar tendències lineals amb les dades passades i projectar-les al futur, com si d'una evolució lògica es tractés, pot portar a errors com el de l'aturada de l'escalfament que estem vivint aquest inici de segle XXI i que no s'havia previst, ans al contrari, totes les projeccions fetes a finals de segle XX, després de l'escalfament del darrer quart de segle, mostraven gràfics amb augments de temperatura "massa" eloqüents que no s'han complert ni de lluny.

Hivern de 1859-60. Quan Barcelona va canviar

Barcelona és una ciutat que ha anat fent canvis al llarg dels temps però podríem dir que al llarg dels segles XIX i XX hi han hagut una sèrie de esdeveniments que, a mode de salts cronològics, l'han fet avançar en pocs anys el que hagués trigat dècades amb discussions i canvis de criteris.

El primer de tots, el que va permetre la gran expansió de la ciutat per tot el Pla, va ser l'enderroc de la Muralla de la Terra, la que constrenyia Barcelona envers els camps del voltant, i que es va portar a terme l'any 1854 després de dècades de lluites i protestes.

Els motius d'aquest desig els va plasmar Cerdà en una carta l'any 1861 on també mostra un cert desencís amb les classes dirigents que feien bona la dita l'un per l'altre i la casa sense escombrar: "El interés general, interés de trascendencia inmensa que así alcanza al propietario como al inquilino, como al fabricante, como al jornalero, á todas las clases así mas elevadas como mas humildes, ese interés que va en continuo aumento, pues tiene por objeto satisfacer una necesidad cada dia creciente y mas apremiante, ese interés aconseja y exige que se levanten muchos edificios de toda clase donde encuentren holgado é higiénico albergue el gran número de familias que solo pueden hallarlo harto mezquino y caro en demasía en el antiguo recinto de la ciudad. Y sin embargo ese interés de todos tan vivamente sentido y que á todos con tanta fuerza impulsa, no ha podido verse hasta el presente satisfecho."

La desaparició del cinturó emmurallat va fer imaginar una ciutat diferent, que pogués respirar, que pogués veure la llum del Sol i el cel blau. Això va portar un munt de discussions fins que el Govern de Madrid va encarregar un projecte a Ildefons Cerdà. que, malgrat els projectes presentats al concurs de l'ajuntament de Barcelona a posteriori en resposta al que es veia com una intrusió de les seves competències municipals, va ser el que es va portar a terme.

Plànol dissenyat per Antoni Rovira i que va guanyar el concurs de l'Ajuntament. Aquesta seria la forma de Barcelona si el Ministerio de Fomento de Madrid no hagués imposat el projecte de Cerdà.

Un altre esdeveniment que va marcar aquella tardor i hivern de 1859 i 1860 va ser la Guerra d'Àfrica contra el sultanat del Marroc i on Espanya va conquerir l'enclavament de Tetuan i Tanger. Aquesta guerra va tenir impacte a la població catalana degut als reclutaments de molts joves i la marxa de molts soldats al front des del port de Barcelona.

Des del 22 d'Octubre, que es coneix la declaració de guerra, els preparatius de material i tropes són constants. I enmig d'aquesta febre bèl·lica arriba el dia de Tots Sants, que es celebra amb un ambient molt festiu a la ciutat però que una bona ponentada va deslluir: "El viento que reinaba en las primeras horas de la tarde de ayer impidió que el paseo de la Rambla no presentara toda la animación y brillantez propia de semejante día, no obstante de que los cafés, fondas y confiterías estaban atestados de gente. En muchas calles y en muchas plazas se hacían rifas de dulces, pollos, pichones, botellas de licor, etc., habiendo sido detenidos por la Autoridad varios especuladores que admitían pequeñas apuestas en dinero, estableciendo una especie de rolinas ó juego de blancas y negras." DB. 2.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11096

Tanta va ser la força del vent que a l'observació del dia 1 posa "vendaval por la noche" amb vent del Nord-oest i la temperatura a les 2 de la tarda és de 25,1ºC per l'efecte escalfador del ponent o el mestral a les nostres terres. Però els vents venien acompanyats d'un front atlàntic que va deixar 4,6 mm i fa caure la temperatura doncs a les 2 de la tarda estan a 16,2ºC, gairebé 10 graus menys que el dia anterior. Som a dia 2 de Novembre, dia dels Difunts: "Lo lluvioso de la tarde de ayer no fue suficiente para impedir el que gran número de personas, obedeciendo a la fuerza de una piadosa costumbre, acudiesen á visitar el Camposanto." DB. 3.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11132

Durant la primera quinzena l'ambient meteorològic és molt suau, les temperatures oscil·len entre els 11 i 22 graus centígrads, però l'ambient social respira guerra ja que durant aquests dies salpen del nostre port diversos vaixells amb destí Marroc. De la mateixa manera que en aquella època encara eren habituals les rogatives per demanar favors divins de caire meteorològic, com per exemple demanar pluja quan hi ha sequera, també es fan rogatives pels soldats: "...no se descuidaba el impetrar con religiosas preces la bendición del cielo en pro de los que iban á exponer su vida defendiendo el ultrajado honor español." Almanac del Diari de Barcelona. Any 1861. Pàg. 131

El dia 10 es produeix una baixada general de temperatures sense precipitació a Barcelona però amb les primeres neus al Pirineu: "El frío que se deja sentir de dos días á esta parte, según los periódicos y las correspondencias, es bastante general en varios puntos de Cataluña; asegúrase que ha nevado en la montaña." DB. 12.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11495

Aquesta guerra va aixecar la moral dels patriotes espanyols després d'haver perdut la majoria de les colònies americanes en la primera meitat del segle XIX. Cliqueu aquí per veure la imatge molt més gran.

El moviment meteorològic d'aquest mes de Novembre va seguir provocant més d'un mal de cap, a causa de la mala mar, als comandaments que tenen que donar l'ordre de marxar a moltes naus plenes de soldats.

El dia 17, al vespre, cau una forta granissada amb una baixada temperatures a nivells de ple hivern. Tant és que aquella nit Barcelona arriba als 2,5ºC: "Anoche, cosa poco común en la presente estación, cayó sobre esta capital una corta pero fuerte lluvia de granizo. Esto motiva que el tiempo haya refrescado notablemente." DB. 18.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11707

Però el que realment atura les tasques militars al port és la llevantada que comença la matinada del 21 al 22 de Novembre i que provocarà pluges intenses i algunes inundacions però temperatures molt suaus amb 16,3ºC aquella nit. Les precipitacions torrencials duren fins el dia 25 de Novembre i faran pujar el nivell de les aigües dels rius fins el desbordament. Les cròniques de l'episodi de pluges del 22 al 25 de Novembre es fan un lloc a la premsa del moment:

"El temporal de agua y viento que se dejó sentir en esta capital durante todo el día de ayer y parte de la noche anterior, no es felizmente de los que ocasionan alarma en nuestro puerto. La lluvia que ha caído en abundancia, y que parece haber sido bastante general, no dejará de ser beneficiosa para los sembrados." DB. 23.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11842

"Habiendo seguido lloviendo copiosamente y sin interrupción hasta las seis de la madrugada de este día, y presentándose muy gruesa la mar, varios buques no han podido salir del puerto. Según noticias, las lluvias habrán sido generales, y lo prueban el aumento de aguas que han traído los ríos vecinos y también la riera den Malla que ayer casi llegó á cubrir el puente de tablas del paseo de Gracia. Los vecinos de las tiendas y almacenes inmediatos á la Acequia Condal no han dejado de tener alguna alarma y de adoptar alguna prudente precaución.
En el muelle no ha ocurrido novedad, que sepamos. Las tripulaciones de los buques estaban prevenidas para el caso de que cambiara el fuerte viento que reinaba. Hemos oído decir que se ha encontrado muerto, á consecuencia según se cree del temporal, á uno de los vigilantes de los depósitos existentes sobre el anden." DB. 23.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11865

"Durante la última noche han caído, con cortos intervalos, grandes y copiosos chubascos. El tiempo sigue lluvioso. Continúan las avenidas de ríos. El Tordera está invadeable, escepto por la parte en que existe el puente tubular del ferro-carril del Este, situado á bastante distancia de la carretera Real." DB. 24.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11895

Per sort aquestes pluges no fan malbé la línia de tren que el dia 3 de Desembre s'inaugura a la comarca del Maresme: "El 3 tuvo efecto la solemne bendición del trayecto de Arenys de Mar á Tordera del ferro-carril del Este: las autoridades y personas que concurrieron á este acto observaron la belleza é importancia de las obras de construcción y del magnífico puente de hierro del Tordera, que ocupa una extensión de doscientos metros y pesa once mil quintales." Almanac del Diari de Barcelona. 1861 Pàg. 133

Les precipitacions són molt importants. A Barcelona es recullen 87,4 mm, amb un màxim de 57,6 mm el dia 23, però de ben segur que en molts llocs van superar amb facilitat els 100 mm.

Enmig de la pluja una penitència crida la atenció de la gent, tant que fins i tot ho expliquen al Diari de Barcelona: "En la noche del miércoles, sobre las ocho de ella, llamó estraordinariamente la atención publica una mujer de buen porte que, abrigada con un gran pañolón y despreciando lo lluvioso del tiempo, recorrió de rodillas, todo el trecho que media desde la iglesia de Belen hasta la parroquial del Carmen, en las Gerónimas, ante cuya última iglesia hizo al parecer una breve deprecación á presencia del gran gentío que la venia siguiendo y que comentaba, de muy diversos modos por cierto, la peregrina empresa que acababa de llevar a cabo. Asegúrase que acababa de cumplir un voto religioso, que respetamos aunque nos parezca algo absurdo la clase del mismo, y sobre todo el modo de realizarlo con tal alarde de publicidad, que escitó, de seguro, más la critica y el escándalo, que la devoción y el respeto. Creemos que las penitencias públicas no son propias de este siglo, ni mucho menos para ser ejecutadas en las calles de una gran capital." DB. 25.11.1859 Ed. Tarda. Pàg. 11937

Però si aquest tipus de demostració de devoció religiosa ja no és propi del segle XIX, el que si és el pa de cada dia plujós és el fangar en que queda convertida Barcelona els dies de pluja. Encara no són asfaltats la majoria de carrers i això provoca molts problemes de mobilitat als que van caminant. Imagineu com quedarien les sabates, els pantalons o les faldilles?

"En estos días de lluvia la calle Princesa se halla intransitable, así por el lodo que hay en todo el centro de la misma, como por hallarse convertidas en un charco las aceras, que se encuentran sin asfaltar. Semejante estado de la vía pública es deplorable en todas partes de la ciudad, pero lo es más en la principal de sus calles, pues que como una sola puede considerarse la que arranca de la Rambla y termina en el paseo de San Juan. Llamamos sobre este particular la atención del Iltre. Señor Corregidor.
El camino de ronda en la parte que sirve de punto de comunicación entre el paseo de Gracia, la estación del ferro-carril del Centro y la carretera de Sarriá, se halla convertido en una especie de pantano que, al acabar de llover, no puede atravesarse sin llenarse de lodo hasta la rodilla." DB. 26.11.1859 Ed. Matí. Pàg. 11947

En un altre ordre de coses, durant aquests dies de pluja a Barcelona, molt lluny d'aquí es produeix un fet científic de gran impacte com és la publicació el 24 de Novembre de 1859 a Londres de L'origen de les espècies de Charles Darwin, que marcaria una visió completament nova sobre la espècie humana i la evolució. Avui és totalment admesa però aleshores va causar un veritable impacte tant a nivell científic com social ja que l'ésser humà deixava de tenir un origen diví i el vinculava a la resta de espècies animals amb tot el debat ètic que això comportava.

Fa 150 anys molta gent no assimilava el fet que hem evolucionat dels primats i la burla a Darwin va ser cruel.

I si la teoria darwiniana va causar un abans i un després en la ciència, un altre fet, esdevingut uns mesos abans, causaria un impacte tan gran a la nostra societat que podríem dir que ha canviat l'aspecte del planeta. El 27 d'Agost de 1859, es va perforar el primer pou de petroli "modern" quan Edwin Drake, a Pensilvània, als Estats Units, va fer un sondeig a la vall d’Oil Creek per a l’empresa Seneca Oil i després de mesos d’esforç el petroli va brollar espontàniament d’un pou de 21 metres de profunditat. Podríem dir que aquest descobriment va ser el inici de la febre del petroli que encara dura fins avui i que tants mals mediambientals ha fet al nostre planeta.

Però deixant de banda els fets històrics, Novembre acaba amb les conseqüències de les pluges torrencials i Desembre comença amb els primers freds destacables de la temporada. El vent de mestral anuncia una primera advecció de latituds septentrionals: "Hace dos días que reina un viento noroeste sumamente fuerte, lo que hace que aunque la graduación del termómetro no haya descendido notablemente, se perciba por las calles una sensación de frío bastante incómoda." DB. 03.12.1859 Ed. Matí. Pàg. 12189

La cruesa ambiental acaba veient-se reflectida amb unes dades termomètriques prou baixes per estar encara a la tardor: "Hoy el frío se presenta menos riguroso: ayer fue el primer día de este invierno en que el termómetro marcó la temperatura de bajo cero." DB. 5.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12281

El fred no dura gaire però és substituït per un ambient temperat i humit: "En la mañana de hoy se veian las calles, paseos y los alrededores de Barcelona veladas por una espesa niebla, cosa poco común en esta capital." DB. 06.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12313

La boira és indicativa de vents marítims que portaran pluja. El dia 7 de Desembre a Barcelona cauen 12,5 mm però aquesta vegada els aiguats afectaran de forma important a les comarques de la meitat sud, de manera que a Vilanova les fortes pluges provoquen danys als camps de cultiu. Els correus que arriben destaquen els danys: "Según las noticias, las lluvias de estos últimos días han sido muy generales en la provincia de Lerida y en su consecuencia la mayor parte de los caminos están intransitables. También en Valls las aguas han ocasionado pequeños desprendimientos en la carretera que de Tarragona conduce a Lerida, en el sitio denominado Coll de Lilla." DB. 12.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12483

Una ciutat molt densa envoltada de camps. Aquesta era la imatge que oferia Barcelona des de Montjuïc a principis de la dècada de 1860. La necessitat va fer enderrocar les muralles i expandir-se per la plana.

Una nova entrada d'aire fred s'abat a meitat de mes, com a colofó d'una tardor ben moguda, portant freds molt rigorosos ja que el dia 15 la màxima a la ciutat en prou feines ultrapassa els 5ºC: "Ayer y hoy estamos suportando los rigores de unos días más fríos del presente invierno; indícalo así el termómetro y el encontrarse helados la mayor parte de los estanques de los paseos." DB. 16.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12625

Sembla que el fred vol remetre però només és un parèntesi de temperatures normals: "Hoy el cielo ha amanecido ligeramente cubierto de nubes, y el frio que se deja sentir no es de mucho tan intenso como el de los dos últimos días, ni la helada de la noche ha sido tan fuerte. Ayer, á las siete de la mañana, el termómetro de Reaumur marcaba un grado, dos líneas bajo cero, temperatura estraordinariamente baja y poco común para el clima templado de que se disfruta en Barcelona. Lo riguroso de la temperatura termométrica se hacia aun más sensible por el viento que reinó constantemente durante los referidos días." DB. 17.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12657

Aquest mateix dia destaca al Diari de Barcelona la noticia d’una dona que és al terrat de casa seva penjant la roba i escalfant-se amb un braser degut al fred. El vent canviant i el vestit voluminós, propi de la època, provoquen la desgràcia. Se li cremen les robes i amb l'angoixa de treure-se-les i no poder, cau pel forat de l’escala on un home l’agafa, la cobreix i apaga el foc però queda molt mutilada.

El fred intens porta, finalment, la neu ben a prop de Barcelona. El dia 19 de Desembre plou durant gran part del dia a Barcelona amb temperatures al voltant dels 5ºC indicant que la neu era molt propera: "Ayer tarde desde el paseo y del glacis de la ex - puerta de Isabel II se divisaban cubiertas de nieve algunas de las montañas vecinas no lejos del Tibidabo: he ahí la causa del frio sumamente intenso que se dejó sentir después de tantas horas de lluvia. Tenemos noticias de que hay copiosas nevadas en varios puntos de esta provincia." DB. 20.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12726

Com veiem en el paràgraf anterior, parlen de que la neu és la causa del fred, concepte totalment erroni ja que la neu és la conseqüència i no pas la que provoca l'ambient fred. Ara tenim millors coneixements de la dinàmica atmosfèrica però encara és molt present a nivell popular la idea que el fred el porta la neu i no a l'invers.

Després de la nevada la matinada queda serena i permet una forta irradiació nocturna que deixa el termòmetre amb 0,0ºC de mínima: "La nevada de ayer parece haber sido muy general, tanto en la montaña como en las poblaciones de la costa de levante. Esta noche ha habido una fuerte helada y escarcha. La temperatura termométrica ha bajado, pero no tanto como se esperaba, atendido el riguroso frio que se dejaba sentir en la tarde de ayer." DB. 20.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12749

La neu i el fred afecten, com és de suposar, a gairebé tot el territori català. Per aquest motiu molts dels correus que arriben en fan referència: "Según carta que nos dirigen de Cardona, reina allí un frio tan fuerte cual no se había dejado sentir de muchos años á esta parte…" DB. 18.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12663

"Nos escriben de Vich que anteayer dia 19 nevó casi todo el dia y que ayer amaneció el dia sereno, haciendo un frio horroroso. El termómetro marcaba 8 grados bajo cero." DB. 21.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12781

"Según escriben desde Monistrol, había nevado mucho los días 15, 16, 17 y 18 en dicho punto y los alrededores, habiéndose desprendido de la roca que está encima de la fuente llamada “dels Monjus”, que es la más celebrada de aquella montaña, una masa de hielo que tenía diez y seis palmos de grueso." DB. 25.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12914

Sant Feliu de Guíxols a finals del segle XIX o, potser, a principis del segle XX.

Però voldria destacar una carta molt elaborada i molt agradable de llegir, enviada al Diari de Barcelona:

Carta de Sant Feliu de Guixols. 22 de Desembre de 1859:

"Tenemos el frio en casa, en la calle y por estos alrededores, de modo que es nuestro compañero inseparable por do quiera que vamos.
Por más que le cerremos las puertas, por más que intentemos obstruirle el paso y aún cuando al sentirle nos cubramos el rostro, hace de todo el mayor desprecio entrometiéndose y molestándonos sin atención ni respeto. Adversario ligero, sutil e invisible, no hallamos quites con que parar sus golpes: solo una reunión numerosa parece que le impone y ahuyenta, así como le mantiene á una respetuosa distancia un fuego continuo y bien nutrido.
No pudiendo penetrar por dentro, la tierra se reúne y amontona en su superficie; por este motivo se hallan cubiertos de escarcha y de hielo los montes que nos rodean y los campos y los caminos que tenemos á la vista.
Lo que tuvo de ardoroso el calor del pasado estío tiene de helado el frio del presente invierno: diríase que el aire necesita esta impregnación glacial para desquitarse de la que sufrió el último verano; si así es, creemos que no tardará en darse por satisfecho, porque la compensación se efectúa con la mayor rapidez.
El mercurio de los termómetros se acurruca y encoge como nosotros, mostrándose bajo cero de algunos días acá.
Solo la mar se muestra impasible cual si fuese agena á esta contienda que ha de sufrir la temperatura: mansa cual en los bellos días de la primavera deja que naveguen sin zozobra los marinos que la cruzan y los pobres pescadores á quienes ella da sustento.
¡Ojalá continúe en tan bonancible estado y disminuya el escesivo frio que tanto nos aqueja!
Afortunadamente tienen trabajo las clases jornaleras y no se presentan á nuestros ojos los tristísimos cuadros que la miseria crea: además, hay caridad y filantropía entre estos habitantes, y con tales circunstancias son un tanto llevaderas las épocas más calamitosas para los indigentes." DB. 23.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12871-72

Poc a poc, el fred baixa la seva intensitat però la pluja desllueix el dia de Nadal, evitant el passeig però omplint els llocs sota sostre: "La lluvia que cayó continuadamente en el día de ayer mantuvo completamente desiertos los paseos. No lo estuvieron empero los templos, los espectáculos y los establecimientos públicos." DB. 26.12.1859 Ed. Matí Pàg. 12947

El dia de Sant Esteve, per contra, va ser el vent el que va molestar als barcelonins: "El fuerte viento que reinaba, aún más que la fiesta del día, motivó que se buscase un refugio en las diversiones públicas." DB. 27.12.1859 Ed. Tarda Pàg. 12993

L'any 1859 s'exhauria sense precipitacions i temperatures entre 10 i 20ºC, però el que més preocupava als catalans, i com no a tots els espanyols, eren les noticies de la guerra a l'Àfrica que començaven a arribar amb bons auguris que s'acabarien confirmant durant el hivern de 1860.

Nadal de 1962. Recull d'articles, imatges, videos...

De la nevada del 25 de Desembre de 1962 se'n ha parlat molt, tant que és, de ben segur, el fenomen meteorològic més conegut pels catalans en tota la història, evidentment des de fa 50 anys.

Aquí deixo alguns dels articles que s'han publicat a Internet, reculls de imatges, programes de radio i documentals de televisió. Hi ha per tothom. Si no esteu una mica cansats de la nevada de sempre, comenceu a fer clic per on més us agradi.


En primer lloc, uns articles del bloc La gota fría d'en Josep Maria Gasca.

• La nevada del año 1962 en Barcelona. Parte 1ª.

• La nevada de 1962 en Barcelona.

• Viví la nevada en Barcelona de 1962.

• També podeu fer una mirada a l'àlbum de fotografies de la nevada a la pàgina de Facebook de Barcelona Coleccionismo.

• També a Youtube podeu trobar tot un seguit de vídeos amb imatges de la nevada de Nadal de 1962 pujats a la xarxa per diferents usuaris.

• Àudio del programa La Tarda de Barcelona del dia 24 de Desembre de 2012 a COM Radio on varem participar jo mateix, Joaquim Ibáñez, i Josep Maria Gasca. Seleccioneu a partir del minut 22' 00".

• Enllaç al vídeo de Televisió de Catalunya sobre l'esdeveniment:
Especial 50 anys de la Gran Nevada

• Vídeo de Televisió Espanyola:

Arxiu TVE Catalunya - Memòria Popular: La nevada del 1962

• Arxiu TVE Catalunya - Memòria Popular: La nevada del 1962

Nadal de 1962. La nevada a Cerdanyola

Sens dubte la nevada del dia de Nadal de 1962 ha quedat en l'imaginari popular per diferents motius, el més important, com no, va ser les dimensions de la nevada amb uns gruixos espectaculars que situada a nivell històric podríem afirmar gairebé que va ser la més gran nevada que ha rebut Barcelona i les comarques del seu voltant, especialment les de la façana costanera, des de que tenim referències meteorològiques.

No m'estendré massa en aquesta entrada i ja ho faré més detingudament més endavant, ara només posaré unes imatges de Cerdanyola del Vallès, que és on visc i que mereix un lloc a la petita història de l'esdeveniment.

La majoria de les imatges d'aquella nevada, de la mateixa manera que de la riuada de Setembre de 1962, pertanyen a Gabriel Escursell, així com altres autors dels quals no conec la identitat. Andreu Salillas, mitjançant el seu web ha publicat unes quantes. Gràcies a tots ells.

Desembre de 1943. Temporal de pluges

Desembre de 1943, Barcelona viu una postguerra molt dura. La insurrecció feixista guanya la Guerra Civil amb el suport nazi que en aquests anys estava devastant Europa. Espanya n'havia quedat al marge a la Segona Guerra Mundial però el suport del règim de Franco al Reich de Hitler era inqüestionable atès a la premsa publicada aleshores i que hom pot trobar a qualsevol hemeroteca. D'aquest suport va néixer la División Azul, una unitat de voluntaris espanyols que el Juliol de 1941, coincidint amb la ofensiva nazi sobre territori rus, va sortir per lluitar a les ordres de la Wehrmacht al front de Rússia.

Salutació nazi durant la sortida dels trens de la estació del Nord de Madrid el 13 de Juliol de 1941. La sortida des de Barcelona va bastant més freda però amb tota la parafernàlia nazi.

La División Azul va lluitar en la batalla de Leningrad durant el cru hivern de 1941-42 i va patir moltes baixes tant per la cruesa del combat com pels efectes d'un fred brutal al que no estaven acostumats uns soldats, majoritàriament reclutes, els quals no anaven preparats en quan a roba i menjar.

Durant l'any 1943 l'exercit nazi comença a patir. Recula al front de Rússia i la Itàlia feixista de Mussolini capitula el 8 de Setembre. Aquest fet fa repensar al règim feixista de Franco la seva posició a la guerra i opta per una posició de neutralitat que permeti als aliats, que a finals de 1943 ja estan amb avantatge, un millor tracte al finalitzar el conflicte. Per aquest motiu, Franco va ordenar la dissolució d'aquest cos i durant el mes de Desembre de 1943 van anar arribant soldats a Espanya. El 18 de Desembre, en portada, La Vanguardia se'n feia ressò: "Esta tarde entró por Irún, en España, una nueva expedición de voluntarios de la «División Azul», mandada por el comandante señor Crespo y compuesta por 37 oficiales, 121 suboficiales y 643 individuos de tropa, que fueron recibidos por las autoridades civíles y militares, jerarquías locales del Movimiento, camaradas de la Sección Femenina y numeroso público. Una compañía del regimiento de Infantería, número 24, con bandera y banda rindió honores, interpretandose el himno nacional. El numeroso público acogió a los voluntarios con grandes aplausos y vivas a España, al Caudillo, al Ejercito y a la «División Azul»."

Malgrat això, el vincle falangista amb el Reich nazi va mantenir-se tota la guerra i aquell mateix mes es va crear la Legión Azul que va lluitar vinculada a les SS fins la caiguda de Berlín.

La guerra era el tema principal a la premsa el Desembre de 1943.

El racionament i la economia de subsistència dominen tots els estrats de la societat catalana. A Barcelona més concretament, una ciutat castigada especialment pel règim de Franco pel seu suport a la República fins el final de la Guerra Civil, el patiment és gran i la fam és més present que no pas al món rural.

Enmig d'aquest panorama descoratjador acaba la tardor de 1943. Però les desgràcies no només serien conseqüència de la estupidesa dels homes, la meteorologia voldria afegir una mica més de calamitat.

Desembre de 1943 havia començat prou plujós i entre el dia 4 i el 6 una depressió centrada sobre Portugal, però que en superfície comporta vents de llevant, deixa a Barcelona quantitats apreciables de precipitació com són els 79,5 mm a l'observatori Fabra o els 64,8 mm de l'aeroport. L'ambient no és molt fred si no és per unes màximes curtes, entre 9 i 14 graus al Tibidabo, a causa de la poca irradiació solar.

La calma meteorològica torna però és un miratge ja que des del nord d'Europa es despenja un embossament d'aire fred que portarà un descens de temperatures i neu a cotes baixes a moltes comarques catalanes, a Barcelona comença a ploure el dia 12 amb temperatures inferiors als 5ºC, i del nord de la Península. El Barça juga a Oviedo y empata "entre el granizo de una fragorosa tempestad" y es suspèn el partit de Osasuna a la segona divisió. A moltes comarques de l'Aragó la neu provoca problemes de mobilitat: "Se reciben noticias de diferentes comarcas de la provincia dando cuenta de que persisten los temporales de nieve, que han originado perturbaciones en las comunicaciones ferroviarias y por carretera, habiendo quedado interrumpidos los servicios de la línea ferroviaria Zaragoza-Valencia, por Cariñena y Caminreal. Entre Muñeza y Utrillas, el tren correo ha quedado detenido y se trabaja, durante todo el día para dejar expedita la vía. Sigue nevando copiosamente en esta zona y en Zaragoza ha llovido y hace bastante frío." La Vanguardia. 15.12.1943. Pàg. 7

Les modistes de Barcelona celebren el dia de Santa Llúcia malgrat el dia plujós i desagradable.

Però el fred no ve per quedar-se i la bossa freda se'n va cap a l'estret de Gibraltar temperant l'ambient però quedant vents de llevant a la costa catalana. Un nou temporal estava servit però Deu n'hi do com va ser de potent. A La Vanguardia de la època, a les pàgines titulades Vida de Barcelona, una crònica del que passava a la ciutat, amb un pes important dels espectacles teatrals o musicals, i que portava per títol Ayer... ens feia una descripció del dia 14 de Desembre: "Hacía años que no se conocía en Barcelona un temporal tan persistente, tan sin tregua como el que ayer azotó la ciudad. Desde las cuatro de la madrugada, en que se inició con gran violencia, hasta las horas en que escribimos estas líneas, el agua cae sin descanso, con terquedad de fuerza elemental desatada, y el viento, con furia casi de vendaval, impele en remolinos las cortinas de lluvia, haciendo inútil la protección de los paraguas y aun la más sólida de los impermeables.
Con tal tiempo queda dicho que la ciudad tuvo durante toda la jornada un aire triste, casi desolado, y que por la noche fue todavía más sombrio el panorama urbano.
Salvo el Teatro del Liceo, que por celebrar su función inaugural estuvo muy concurrido, si bien el acontecimiento no tuvo el brillante relieve de otros años, los demás espectáculos se vieron convertidos en verdaderos desiertos, pues el furor del tiempo ahuyentó incluso a los que suelen frecuentarlos con vales y pases." La Vanguardia. 15.12.1943 Pàg. 8

La quantitat recollida en 24 hores és molt important i supera els 100 mm als observatoris oficials, Fabra 123,2 mm i aeroport 130,5 mm, però de ben segur que hi han llocs on els registres van ser superiors.

Al dia següent, els efectes del temporal de llevant es deixen notar afectant a la elaboració de productes de primera necessitat: "A primeras horas de la madrugada, parte de Barcelona y su provincia quedó sin corriente eléctrica, motivo por el que en algunos barrios no se pudo fabricar el pan, ya que quedaron inmovilizadas las máquinas amasadoras." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

Diverses inundacions en algunes barriades i despreniments de roques a Montjuïc o caigudes de murs a alguns carrers són alguns dels incidents que publica la premsa oficial però el fet més luctuós és l'electrocució d'un home per la caiguda d'un cable d'alta tensió: "A las cinco de la mañana, en la calle Bach de Roda, esquina a la de Curtidores, se desprendió un cable de alta tensión que alcanzó al obrero Pedro García Gómez, de 50 años, matándolo en el acto. Se trataba de un obrero vidriero que se dirigía al trabajo para emprender sus tareas a las seis de la mañana." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

Però el més espectacular va ser l'enfonsament del pont de Santa Coloma: "A primera hora de la tarde de ayer, a consecuencia de la fuerte crecida del Besós, quedó destruido el puente que une Santa Coloma de Gramanet con la barriada de San Andrés, a través del cual se efectúa todo el tráfico entre aquella primera población y Barcelona. El pilar central del puente comenzó a ceder a la una menos cuarto, dando tiempo a que cesara el tráfico rodado. Poco después se derrumbaba el arco central y a la media hora, las partes laterales, sin registrarse desgracias personales." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

La portada de La Vanguardia del 17 de Desembre de 1943. Els efectes del temporal a Barcelona compartien protagonisme amb les imatges pròpies de la guerra al món.

El efectes en el transport van més enllà de la caiguda d'aquest pont i es va veure afectat el transit aeri, molt discret en aquelles dates doncs només hi havia el vol a Madrid i un avió que venia de Stuttgart, perquè "Durante todo el día, las pistas del Aeródromo del Prat, permanecieron completamente inundadas, por lo que continuó interrumpido el servicio." Molts dels vaixells que tenien previst sortir del port de Barcelona van tenir que seguir ancorats i el transport ferroviari va quedar interromput ja fos per inundacions o per moviments de terres a causa de la gran quantitat d'aigua acumulada. No cal dir que moltes carreteres es van veure afectades també, especialment les de les comarques més baixes i les properes a rius i rieres.

La crescuda dels rius va ser extraordinaria en el cas del Llobregat, Besòs i Tordera. Ja he fet esment del Besòs amb la destrucció del pont de Santa Coloma però la Tordera no va ser menys: "La Jefatura de Obras Públicas, cuyo personal adoptó desde los primeros momentos las medidas conducentes a contrarrestar en lo posible los efectos del temporal, ha facilitado un informe según el cual ha quedado destruido en parte el paso del Tordera, establecido durante la construcción del puente de dicho pueblo." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

El Llobregat, com tantes altres vegades, va generar greus problemes a la comarca del Baix Llobregat: "El puente sobre el Llobregat, en Molins de Rey, quedó inundado, alcanzando las aguas una altura de medio metro sobre el nivel del puente, por lo que el tráfico en la carretera general de Madrid a Francia se interrumpió." LV. 16.12.1943 Pàg. 11. Però en les zones més baixes properes al Delta el drama de moltes famílies vorejava el pànic: "Debido a la gran crecida del rio Llobregat, los campos lindantes quedaron completamente inundados. Para proceder al salvamento de los habitantes de las casas de campo, tuvo qué enviarse desde esta capital un equipo de pontoneros con barcazas, quienes libraron de una muerte cierta a una mujer y dos niños que pedían socorro desde la azotea, ya que las aguas habían invadido todos los pisos. El dueño de la casa no ha aparecido, ignorándose por el momento si se ha salvado o si pereció ahogado." Com és de suposar, qualsevol carretera que travessava el riu va quedar malmesa: "La carretera de Sitges, entre Cornellá y San Baudilio, quedó cortada por las aguas, ya que la crecida del Llobregat reviste caracteres graves." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

No és massa habitual que aquestes pluges torrencials es produeixin al mes de Desembre, més pròpies en canvi dels mesos precedents com Setembre i Octubre, fins i tot Novembre, però el nostre clima te aquests cops i no era la primera vegada que passava pels volts de Nadal.

Un aspecte rellevant és la poca difusió de imatges, només hi han del pont de Santa Coloma, tant a la premsa diària com als setmanaris, comprensible per la falta de mitjans, però potser també cal remarcar que ens trobem en una època en que no hi havia llibertat de premsa i és molt possible que per part del règim, amb un país destrossat i amb uns aliats de guerra que ja no eren tan victoriosos, calia evitar ensenyar més desgràcies que les que dia a dia vivien la major part dels catalans i espanyols.

És obvi que si en altres moments de la història les crítiques per les actuacions de les autoritats són ferotges, l'any 1943 tot són alabances evidentment per la censura oficial i la que el mateix periodista s'imposava per la seva pròpia seguretat. Així llegim a La Vanguardia el que van fer els governants al respecte, que ens ho creiem o no ja forma part del criteri personal: "Las autoridades, inmediatamente de tener noticias de los accidentes ocurridos se personaron, en los lugares damnificados, ordenando los trabajos necesarios para atender a los que lo precisaban y para evitar mayores daños. Tanto el gobernador civil interino, señor Sánchez Cañete; como el jefe superior de Policía, coronel Asensi Cepero, permanecieron toda la madrugada de ayer en sus respectivos despachos manteniendo comunicación con todos los alcaldes de la provincia, al objeto de informarse de los daños sufridos y proceder al envío de socorros donde fuesen necesarios." LV. 16.12.1943 Pàg. 11

Nevades que agafen a la ciutat de Barcelona des de 1900

Abans de posar una relació dels dies amb neu a Barcelona voldria matisar que es un fenomen molt subjectiu si el que es pretén és buscar una relació amb l’escalfament. Hi ha molts factors que influeixen en la presència de la neu, per tant, és difícil utilitzar una dada com a valor quantitatiu.

La illa de calor és un factor determinant però també ho és el tipus de neu, més seca o més humida, la intensitat de precipitació que permet que agafi o no i, també d’altres, com la utilització d’asfalt als carrers, els materials de construcció o les calefaccions que són fonts de calor que eviten de forma directa la formació d’una capa de neu. He constatat en escrits antics que parlen de que la neu agafava millor quan a Barcelona els carrers eren de terra, per exemple, i que les grans nevades, estil a la de març de 2010, són escasses a la plana costanera de Barcelona, ara i abans.

Per aquest motiu, i especialment per una qüestió de rigor, en aquests darrers 100 anys he preferit centrar-me en un indret concret on les observacions són fetes per personal preparat com és l’Observatori Fabra. Això permet establir una comparació més real entre nevades molt distants en el temps i objectivar el fenomen.

La nevada de Nadal de 1962 és l'emblema de les nevades a Barcelona durant el segle XX. És, potser, la nevada més important des de la segona meitat del segle XVIII que comencem a tenir informació meteorològica fiable.

Malgrat això, la següent llista correspon als dies en que la neu ha agafat, ni que sigui de forma testimonial i efímera, a la part baixa o al centre de la ciutat de Barcelona, motiu per el que podríem fer extensiva aquesta condició a la plana del Delta del Llobregat. En vermell tindríem les nevades que deixen un gruix apreciable, de 5 o més centímetres, fins a les cotes més baixes. Al catàleg de nevades dels segles XX i XXI trobem molts més dies amb neu però, o be només ha agafat a la part alta i Collserola plovent a la part baixa de la ciutat, o només ha estat una enfarinada testimonial que no cobreix totes les superfícies.

1901. 15 febrer

Nevada testimonial, efímera a la ciutat.

1902. 6 desembre

Només emblanquina els arbres. La neu desapareix ràpidament.

1906. 24 gener

S'acumulen uns 3 centímetres a la ciutat durant el matí però es desfà per la tarda.

La Casa de les Punxes el 24 de Gener de 1906.

1907. 3 febrer

Només una breu enfarinada.

1909. 26 febrer

Tota la ciutat queda blanca però la neu es desfà en poques hores.

1910. 31 març

Neva i deixa bon gruix a Collserola però a la ciutat, tot i que també neva, no agafa al terra.

1914. 14 i 15 gener

Nevada important, la més gran des de 1899, fins i tot potser des de la gran nevada de 1887. Cauen 24 centímetres de neu al mateix centre de la ciutat.

Les obres de la Reforma de Via Laietana es van veure sorpreses per la neu de Gener de 1914.

1915. 29 gener

Només agafa al terra a la part alta de Barcelona.

1916. 24 febrer

Nevada testimonial i efímera.

1917. 28 desembre

Precipitació de neu granulada a Barcelona ciutat que emblanquina alguns barris.

1920. 17 i 18 desembre

Important nevada que provoca greus problemes de mobilitat a la ciutat. Es mesuren entre 25 i 30 centímetres a diferents punts de Barcelona.

1924. 27 febrer

Nova nevada que deixa gairebé un pam de neu al mateix centre i al port.

El transport públic i els pocs vehicles particulars van patir l'any 1924 els efectes d'una important nevada.

1926. 25 desembre

Cauen uns 2 centímetres que van durar molt poc.

1929. 3 gener

Lleugera emblanquinada que va durar només una mitja horeta.

1932. 12 febrer

Queda al terra als parcs i emblanquina els arbres.

1933. 16 desembre

La nevada cobreix la ciutat poc abans de Nadal. A Sarrià es mesuren uns 20 centímetres i al Tibidabo, 40.

1937. 31 desembre

Nevada de uns 5 centímetres en plena onada de fred.

1938. 15, 16 i 17 febrer

Diverses nevades en un dels hiverns més freds del segle i en plena guerra. El dia 15 es mesuren uns 13 centímetres a Barcelona, el dia 16 poc més d'un dit i el dia 17 emblanquina els carrers de tota la ciutat.

1940. 22 gener

Una lleugera capa de neu cobreix Barcelona.

1941. 16 gener

Només agafa a la part alta.

1942. 18 febrer

Nevada important. Uns 10 centímetres a ple centre de Barcelona.

Autobús de 2 pisos a la Ronda Universitat el 1942.

1944. 19 i 23 febrer

Nevades efímeres que només emblanquinen el terra.

1945. 12 gener

Enmig d'una potent onada de fred la neu deixa com major gruix uns 5 centímetres a la part alta de Barcelona.

1946. 2 març

Neu i aiguaneu que agafa a la ciutat. Al Tibidabo és la nevada més important en un mes de Març des de 1917.

1947. 29 gener

Els voltants de la ciutat ben blancs després d'una llevantada molt freda.

1948. 20 i 21 febrer

Cauen de 3 a 5 centímetres al centre de Barcelona.

1953. 13 febrer

Una espectacular tempesta amb aigua, neu granulada i granis acumula 4 centímetres a molts barris de la ciutat.

1954. 31 gener i 1 febrer, 4 i 5 febrer

Intensa onada de fred. La primera nevada amb el canvi de mes deixa uns 2 centímetres a la plaça de Catalunya i en la següent, una tempesta, on s'alterna l'aigua i la neu, agafa a tot arreu.

El carrer Aragó, encara amb la via del tren a cel obert, cobert de neu glaçada.

1955. 6 març

Nevada intensa però curta amb un gruix testimonial.

1956. 15 i 20 febrer

La onada de fred més important del segle XX va portar poca neu. El 15 de Febrer només cauen uns 2 centímetres i la del dia 20, quan el fred remetia, va acumular 5 centímetres a tot Barcelona.

El fred, i no tant la neu, va ser el protagonista principal d'aquest Febrer del 1956 com queda en evidència amb aquests caramells al monument de la Dama del Paraigua al Parc Zoològic.

1957. 17 gener

Nevada breu que agafa a la part alta.

1962. 24, 25 i 26 desembre

Paradigma de la nevada perfecta a Barcelona. La més important de la història meteorològica de la ciutat, ja que es mesuren entre 30 i 80 centímetres en funció del barri i l'alçada després de 24 hores de nevada continua.

El sol que feia el dia de Sant Esteve no va poder fondre la quantitat immensa de neu que va caure. La cruïlla de Ronda Sant Pere, Passeig de Gràcia i Plaça de Catalunya mostra l'excepcionalitat de la nevada.

1963. 2 febrer, 15 desembre

El 2 de Febrer, encara no 40 dies després de la gran nevada de Nadal, cauen uns 8 centímetres a la part alta de Barcelona. El 15 de Desembre hi ha una enfarinada al centre i es mesuren entre 5 i 10 cms. a Horta.

1965. 18 febrer

Només un parell de centímetres al centre de Barcelona.

1976. 25 gener

La tarda del 25 de Gener cau una nevada que acumula un dit de neu que es fon ràpidament.

1981. 11 gener

Intensa nevada que deixa bon gruix a les parts més altes de Barcelona tot i que al centre només agafa als cotxes i a les zones verdes.

1983. 8, 10, 12 i 13 febrer

Un dels mesos amb més dies de neu del segle XX. El dia 8 de Febrer una tempesta de neu enfarina la part alta de la ciutat. El dia 10 agafa a tot arreu, a l'aeroport del Prat s'acumulen fins a 15 centímetres. Nova nevada el dia 12 que agafa a tota la ciutat i el 13 que deixa uns 5 cms. a Barcelona.

La plaça Santa Madrona al Poble Sec el Febrer de 1983.

1985. 5 i 6 gener, 12 gener

Intensa onada de fred que comença amb una forta nevada la vigília de Reis que agafa a tot arreu i una nova nevada el 12 de Gener que només queda a la part alta de la ciutat.

1986. 30 gener

Intensa nevada que només agafa de diagonal cap amunt.

1987. 14 gener, 18 febrer

Dos nevades que agafen al terra en aquest hivern de 1986-87. La de Gener només queda a la part alta i la de Febrer deixa entre 2 i 5 centímetres als barris alts de Barcelona.

1993. 1 i 2 març

Uns 15 centímetres a barris com Montbau, Horta o Sarrià però plou per sota de la Granvia.

1995. 14 desembre

Enfarinada efímera a tota la ciutat.

1999. 21 novembre

Sorpresa blanca en plena tardor. El matí de diumenge del 21 de Novembre de 1999 la neu agafa a tot Barcelona.

La intensitat de la nevada va permetre veure els carrers blancs a Barcelona en un fenomen molt localitzat a la capital però extraordinari per la data tan avançada, en plena tardor.

2000. 25 gener

Nevada intensa al Vallès només agafa als barris elevats de Barcelona.

2001. 14 desembre

Nevada molt important a les comarques del Prelitoral. A Barcelona agafa ràpidament però la posterior aiguaneu va fondre la neu als barris més propers al port.

2005. 28 febrer

Neva a tot arreu però a la part alta de la ciutat agafen uns 5 o 10 centímetres.

2009. 6 gener

Una tempesta de neu que només agafa al terra dels barris alts.

2010. 8 març

Important nevada, potser la més gran des de la de Nadal de 1962 a tota la ciutat. Acumula entre 5 i 8 centímetres a la mateixa línia costanera de Barcelona i uns 20-25 cms als barris de Horta, Sarrià o Vall d'Hebron.

L'Eixample de Barcelona no vivia una nevada tan intensa des de feia gairebé 50 anys.