Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimarts, 7 de febrer del 2012

Estiu de 1783. El sol amb color de sang.

A finals del segle XVIII Barcelona vivia un període molt mogut. Urbanísticament avançava a uns trets identitaris que dignificaven la ciutat com la creació de la Rambla com un passeig central després de l'enderroc de la muralla medieval que ocupava tot el seu recorregut, la construcció de la basílica de la Mercè sobre una altra església de la època medieval i l'edifici de la Llotja al Pla de Palau en l'espai que hi havia entre la Barceloneta, construïda el 1753, la Ciutadella i el barri de La Ribera. Poc abans de l'any 1783 Barcelona va instal·lar l'enllumenat públic, donant així un aspecte més modern i avançat a la ciutat. Una mica més tard es començaven a planificar dos dels passejos més emblemàtics de la ciutat, el de Sant Joan i, ja en el segle XIX, el de Gràcia nascut a partir del camí que duia fins la església dels Josepets a l'actual plaça de Lesseps.

Durant el regnat de Carles III, tal com es descriu en l'article La transformació de Barcelona en el segle XVIII, va millorar molt Barcelona i la va fer pròspera amb l'ampliació de drets per comerciar amb Amèrica des de 1778 i amb l'Extrem Orient des de 1785. Això no va ser prou perquè els avalots i rebomboris, provocats per una sèrie de males collites i per un malestar creixent a tota Europa, colpissin la vida diària dels barcelonins.

Un dia qualsevol del segle XVIII al barri de La Ribera de Barcelona.

Les males collites de les darrers dècades del segle XVIII van ser causa directa d'un temps molt canviant. Tan aviat hi havien fredorades com calorades, sequeres importants com pluges persistents. D'aquestes últimes el Baró de Maldà, amb la seva marcada religiositat, ens diu al Calaix de sastre: "Ab lo motiu dels estragos han causát, y causan de present los aiguats en los sembrats de tot lo Plá de Barcelona, havent ab tanta copia de pluja continua, sobrexit los dos rius Llobregát y Vesós, haventsen entrat la aigua de est ultim á la Iglesia de Sant Martí de Provensals, quedant intransitables las carreteras per lo trafich de carbó, llenya y altres generos necessaris á la vida humana generalment per tota España, durant yá 3 mesos tals aiguats sens parar, se há comensát á dir la collecta en la missa pro serenitate, y demà dia 23 de Desembre de 1783, vist que no cessan las plujas, se exposa lo SSm en la Catredal (Alabat sia sempre) per implorár lo auxili especial de Deu en tal necessitat fent un dia de rogativas, assistinthi lo molt Illre Ajuntament, las que seguirán en las Parroquias y Iglesias de regulars fins alcansár del Altissim Deu lo remey en tal calamitat publica."

Dins dels múltiples factors que modelen el clima, les erupcions volcàniques tenen una importància gran i bastant més coneguda que la majoria de factors. Així, sabem que a finals del segle XVIII un volcà va tenir molta influència en el clima europeu, va ser la erupció devastadora del volcà Laki que va començar el 8 de Juny de 1783 i va durar fins el 7 de Febrer de 1784. Tot i que Laki no és un volcà pròpiament dit si no una fissura volcànica provocada per les explosions a la capa freàtica, les seves conseqüències van ser catastròfiques per la població islandesa ja que els gasos tòxics alliberats per l'erupció va contaminar l'aigua i les praderies, causant la mort d'un munt de caps de bestiar i ovelles en el que seria la causa directa de la mort de una cinquena part degut a la fam però també va afectar de forma important altres indrets del continent.

Alguns dels volcans de la fissura del Laki. La fissura es va fer durant l'erupció de 1783 amb una longitud de 25 km, sortint la quantitat més gran de lava dels darrers segles. (Imatge extreta del web http://foto.snaefell.de)

En aquella època no hi havien avions però les conseqüències a nivell europeu van ser greus. Com exemple, aquell estiu va ser conegut al Regne Unit com el sand-summer ("estiu de sorra") degut a la caiguda de cendres volcàniques i, queda clar, tal com s'explica a la Wikipedia que a Europa tothom se'n va assabentar:

"S'estima que 122 milions de tones de diòxid sulfúric van ser emeses a l'atmosfera, l'equivalent de tres vegades les emissions industrials actuals a Europa i l'equivalent d'una erupció com a la del Pinatubo el 1991 cada 3 dies. La coincidència de l'emissió de diòxid de sulfur i condicions climàtiques inhabituals va provocar una espessa boira sulfurada que es va estendre a través de l'Europa occidental, provocant milers de morts durant 1783 i l'hivern de 1784. L'estiu de 1783 va ser el més calent enregistrat i, a sobre, una zona inhabitual d'alta pressió sobre Islàndia van fer que els vents bufessin cap al sud-est. El núvol enverinat va derivar cap a Bergen a Noruega, després va baixar sobre Praga el 17 de juny, Berlín el 18 de juny, París el 20 de juny, La Haia el 22 de juny i el Regne Unit el 23 de juny. La boira era tan espessa que els vaixells es van quedar al port i el sol va ser descrit com de "color sang". La inhalació d'aquests gasos sulfurats va provocar un augment de la mortalitat. A la Gran Bretanya, l'arxiu indica que probablement l'índex de mortalitat es va duplicar o va triplicar a Bedfordshire, Lincolnshire i sobre la costa oriental. S'ha estat estimat que 23.000 britànics van morir a causa del núvol durant l'agost i setembre de 1783. La boira, escalfada pel sol d'estiu, va causar violentes tempestes amb importants precipitacions de pedra, matant bestiar i tot això fins a la tardor. L'hivern que va seguir va ser particularment dur, Gilbert White de Selborne a l’Hampshire va informar de 28 dies de gelada contínua. Es considera que l’hivern extrem va causar 8.000 defuncions suplementàries al Regne Unit. A la primavera, Alemanya i l’Europa central van conèixer importants inundacions. L'impacte meteorològic de les erupcions de Laki es va fer sentir els anys següents amb diversos hiverns molt rigorosos a Europa. França conegué una continuació de situacions meteorològiques extremes amb una collita excepcional el 1785 provocant una caiguda dels preus dels productes agrícoles i una pobresa a les zones rurals, seguida d'episodis de sequeres, de mals hiverns o estius, als quals es van produir tempestes de calamarsa molt violentes el 1788, que va destruir les collites. Això va contribuir de manera significativa a la pobresa i a la fam, un dels factors importants que va provocar la Revolució Francesa el 1789."

Imatge de la erupció del volcà islandès Eyjafjallajökull el mes d'Abril de 2010 i que tants maldecaps va donar als europeus que necessitaven fer un viatge en avió.

I a casa nostra, hi han referències sobre el que passava? Doncs sí.

El Baró de Maldà ja escrivia el seu diari de noticies però en ell no trobem referències directes sobre l'aspecte del cel si, en canvi, el Dr. Francesc Salvà, que va ser el primer observador meteorològic de Barcelona descriu al resum anual de 1783 un curiós fenomen observat a la ciutat:

"A últimos de junio se empezó a observar en esta Capital una niebla blanca y espesa que no dejaba ver los montes más vecinos, y a través de ella el sol parecía del color de sangre, con especialidad al tiempo de ponerse. Por la noche parecía quitarse, pues las estrellas se veían brillantes, pero a la madrugada volvía á verse y continuaba todo el día, sin que los vientos llegasen a quitarla. Las gazetas nos dan cuenta de que al propio tiempo se vio dicha niebla en Constantinopla, Suecia, Dinamarca y en otras varias partes de Europa."

Sens dubte el color de sang era provocat per les cendres volcàniques i els vents de superfície no s'emportaven la "boira" que no era res més que aquestes cendres caient des de l'estratosfera. Però amb aquesta situació extraordinària, com va ser aquell estiu a Barcelona? El Dr. Salvà també ho explica:

"El estío no fue muy caluroso pero le tuvimos seco en los meses de julio y agosto, y llovioso en setiembre de suerte que la abundancia de lluvias echó a perder las uvas. Hubo escasez de frutas, y solo abundaron un tanto los melones, y los higos. Los vientos dominantes fueron los del Sud con especialidad el SO., pero en el setiembre sopló el Este varios días. La niebla que empezó a verse a últimos de junio perseveró en observarse hasta mediados de julio."

Mirant les dades fredament, Juliol de 1783 va ser un dels més calorosos de les primeres dècades d'observació meteorològica a Barcelona, en canvi, Agost va resultar fresc respecte a la mitjana de la època però tots dos van ser secs i les poques precipitacions van caure en forma de tempesta. Setembre, com diu el Dr. Salvà, va ser bastant fresc sobre tot per la poca radiació solar provocada pels núvols i les abundants pluges i, possiblement també per un lleuger enfosquiment de l'atmosfera degut a l'erupció del Laki.

Les variacions climàtiques que van succeir en el final de segle XVIII no les podem atribuir totalment a aquesta erupció volcànica però, de ben segur, la influència en el clima del planeta va ser gran de la mateixa forma que més tard ho serien les erupcions del Tambora en 1815, Krakatoa en 1883 o, més recentment, el Pinatubo en 1991.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada