Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 29 de febrer del 2012

Març de 1993. Nevada post-olímpica.

El Març de 1993 encara no havia dit allò de "Vayase, Señor Gonzalez" però eren dates en que José María Aznar pressionava per aconseguir la convocatòria de les eleccions generals al Parlament espanyol i que finalment es van celebrar el 6 de Juny de 1993 i van suposar la pèrdua de la majoria absoluta que mantenia el Partit Socialista des de les eleccions que va guanyar el 1982. A nivell internacional, les investigacions sobre el primer atemptat a les Torres Bessones de Nova York, que va tenir lloc el 26 de Febrer de 1993, i la guerra als Balcans centraven gran part de les portades de la premsa.

Barcelona, per la seva banda, viu el seu primer hivern post-olímpic, unes Olimpíades que van transformar la ciutat de forma molt important.

Urbanísticament el canvi va ser notable. Es va recuperar el front marítim ocupat durant dècades per xaboles, amb barris com el Somorrostro, i per industries obsoletes. També van néixer les Rondes de Barcelona que permetien descongestionar les vies del centre dels vehicles que anaven d'una banda a l'altre de la ciutat. Però, potser més important, les Olimpíades van canviar la imatge internacional de Barcelona en una ciutat moderna, avançada i alhora tradicional que va atraure quantitats cada cop més grans de turistes de tot el món.

El nou front marítim amb el Port Olímpic i la Vila Olímpica on va estar el Somorrostro fins el 1966.

Si el canvi estètic i de percepció internacional de Barcelona era un fet, els antics defectes davant els avatars meteorològics seguia intacte.

El hivern 1992-93 havia resultat lleugerament càlid, només una discreta onada de fred al voltant de cap d'any, i extremadament sec doncs van caure 44,1 mm a l'observatori Fabra en els tres mesos purament hivernals de Desembre a Febrer que representa el 34% del que és normal, fins i tot durant el mes de Gener no va caure ni una sola gota. Quan semblava que el hivern acabaria sense soroll, a finals de Febrer un anticicló de bloqueig a l’Atlàntic que bombeja aire fred cap a Catalunya i la formació d’una depressió al mar Balear van provocar una de les nevades més intenses en un mes de Març a Barcelona.

El dia 24 de Febrer una massa d'aire molt fred es mou per l'interior d'Europa i arriba de resquitlló a Catalunya. Les temperatures cauen i el dia 25 tenim unes mínimes de -1,8º al Tibidabo i 2,2º al centre de Barcelona. La onada de fred és seca, continental i això es reflexa en les previsions del dia 25 de Febrer a La Vanguardia: "Hoy, las heladas volverán a ser fuertes, heladas negras, debido a la poca humedad ambiental. Los cero grados de mínima llegarán a puntos de la costa norte. Cielos despejados en general, pero intervalos nubosos en Tarragona y en el norte de Lleida. Los vientos del norte serán más flojos o amainarán."

Mapa de temperatures a 850 hPa, uns 1500 metres d'alçada, el dia 24 de Febrer de 1993 al migdia.

Però aquesta sequedat ambiental no va durar gaire i la formació d'una depressió a la Mediterrània Occidental va portar precipitacions a Catalunya. Així el dia 27 de Febrer plou a Barcelona però la neu cau a cotes molt baixes i s'acosta a la ciutat: "El monasterio de Montserrat, el Montseny y diferentes zonas de Tarragona y de Girona se vieron afectadas por las nevadas, que no fueron muy copiosas. También se apreciaron pequeñas precipitaciones de nieve en Terrassa, Manresa y Igualada." La Vanguardia. 28.02.1993. Pàg. 31.

La depressió es va aprofundint i situant-se de manera que els vents humits incideixen sobre el Principat i la inestabilitat és cada cop més manifesta. El següent mapa indica la posició de la depressió sobre les Illes Balears en el moment que va començar a nevar sobre Barcelona el dia 1 de Març de 1993.


Durant la primera matinada de Març el cel es va anar cobrint, de manera que al sortir el sol el dia 1 el cel era totalment cobert i el fred ben viu. La neu va començar a caure al voltant de les 10 del matí per sobre d’uns 200 metres a Barcelona, tot i que al Vallès nevava a totes les cotes. La temperatura va baixar ràpidament i la neu va envair gran part de la ciutat, només per sota de la Granvia la precipitació era en forma d’aigua però a barris com la Bonanova, Sarrià, Horta o la Vall d’Hebrón la neu agafava augmentant el gruix sense parar.

"La nieve empezó a caer sobre Barcelona a las 10 de la mañana, con una temperatura en la parte alta de la Diagonal de 2,5 grados. Una hora después, la temperatura había descendido hasta 1,9 grados y la nieve empezaba a cuajar en los barrios altos. La nevada se intensificó a partir de la 1,30 del mediodía -1,2 grados-, hora en que la nieve alcanzó varios centímetros en esos barrios. En la parte sur apenas cayó nieve, sino lluvia. A las siete de la tarde se habían recogido 21 litros/m2 en el observatorio de "La Vanguardia", todos en forma de agua. A la misma hora, en el Observatori Fabra se medían quince centímetros de nieve, con una temperatura de -3,4 grados. El mismo grosor se tomó a la misma hora en la Bonanova, con una temperatura de 0 grados. La Granvia separó la parte nevada y la de lluvia: la temperatura no descendió bastante en las zonas bajas de la ciudad. Ayer nevó en las áreas con temperaturas inferiores a los 1,3 grados. Con temperaturas superiores podría haber nevado si la humedad del aire hubiese sido algo más baja, pero ayer se mantuvo alrededor del 90 por ciento." LV. 02.03.1993. Pàg. 21.

Imatge de satèl·lit durant el matí del dia 1 de Març.

Va seguir nevant, potser no tant intensament, però de forma continua fins les 22 hores. La matinada del 2 de Març torna a nevar aixecant-se el dia novament sota la neu. Gran part del matí segueix una nevada cada cop més dèbil però abans del migdia para i, fins i tot, surt el sol. Per la tarda torna a tapar-se el cel i torna a nevar, tot i que la cota ja és més alta i a la majoria de la ciutat és pluja o aiguaneu.

Els problemes generats en una ciutat poc preparada per la neu van ser importants i les crítiques per falta de previsió no es fan esperar. El dia 2, El Periódico posa un titular molt expressiu "La nieve da un susto a Barcelona" i La Vanguardia comença a senyalar culpables: "Barcelona estrenó el lunes una comisión de emergencia creada especialmente para afrontar situaciones de nieve y hielo. El resultado fue decepcionante: reaccionó tarde -sólo esperaba nieve en Collserola-; emitió sus recomendaciones a los ciudadanos diez horas después de empezar el temporal y no desvaneció la alarma que llevó a miles de padres a recoger caóticamente a sus hijos en las escuelas. Los apagones y los problemas en los transportes acercaron a varios barrios al colapso y demostraron otra vez que la ciudad no está preparada para afrontar temporales. Uno de los mayores ejemplos de imprevisión lo ofreció el aeropuerto de Barcelona: no tenía suficiente líquido para descongelar las alas de los aviones estacionados en El Prat." LV. 03.03.1993. Pàg 23.

Va ser una nevada important, de les que es recorden, que va caure al final d’un hivern suau després de uns quants anys sense veure la neu. És per aquest motiu que La Vanguardia sotstitolava un dels seus articles del 2 de Març: "EL TEMPORAL DE AYER QUEDARÁ EN LA PEQUEÑA HISTORIA METEOROLÓGICA DE BARCELONA COMO EL DÍA EN QUE TODA UNA GENERACIÓN DESCUBRIÓ UNA CIUDAD CAMBIADA POR LA NIEVE".

Dades meteorològiques de tot l'episodi de fred i neu entre finals de Febrer i primers de Març de 1993 a l'observatori Fabra.

Per acabar, copio un article de Lluís Sierra publicat a les pàgines 2 i 3 de la Revista de La Vanguardia que, amb el títol "Un día de nieve a domicilio. Los barceloneses descubren lo mejor y lo peor de una nevada que hará historia", fa una semblança de les actituds de la gent davant la nevada a la part alta de la ciutat:

"Como falta poco para que llegue la primavera, las nubes que tenían nieve la han soltado ahora, porque en primavera no puede nevar." Alba, de siete años, reflexionaba así el pri mer día que había visto nevar, poco después de haber sido "rescatada" por su padre de un colegio de la zona alta de Barcelona, ayer más "alta" —de altitud— que nunca y, por ello, más nevada. Muchos niños de ciudad se lo pasaron mejor que sus padres, reclamados por los directores de los colegios para que fueran a recoger a sus hijos.

A media mañana ya se veía venir que la cosa iba en serio y, previsores, los colegios empezaron a avisar a los padres: que vinieran, que los autocares quizá no podrían circular por aquellas calles, porque no todos tenían cadenas... desde el mediodía hasta el anochecer, y aunque algunos autocares escolares cubrían servicios mínimos con cadenas, las caravanas de apresurados padres Bonanova arriba colapsaron una amplia zona de Sarriá y Pedralbes. La radio del coche informaba que en la ronda de Dalt y en la ronda Litoral también había atascos.

Cerdanyola del Vallès poc després de posar-se a nevar.

La "batallita" del 62

Los padres sufrieron por llegar lo antes posible a la escuela. Dificil: ellos mismos colapsaron los accesos a la gran zona escolar. Sufrieron por los limpiaparabrisas atascados, las baterías al límite, los neumáticos sin cadenas y los guardias impotentes, sufrientes ellos también. Y alguno sufrió por un trompazo. El comentario de padres y madres se repitió: "Cuando yo era más o menos como tú, cayó una nevada mucho mayor". El recuerdo de la nevada del 62 era un dato de erudición familiar. Como las del 85 y del 86 —vistas ahora— no eran para tanto, la del 62 es para muchos la primera batallita que explicar al niño de ciudad que si ha visto la nieve (algunos incluso tiene esquíes) pero nunca ha visto nevar frente a su casa, ni se ha quedado sin clase por ello.

—Abrígate.
—Es igual, el profesor ha dicho que mañana no hay colegio porque va a nevar igual.

Otra gran frase se repetía a lo largo y ancho de las ciudades menos acostumbradas a la nieve: "Esta ciudad no está preparada para la nieve". Es un tópico para una situación tan poco típica de Barcelona y su entorno como la nevada. Seguramente es cierto: cayeron ramas y árboles enteros, cables de alta tensión, dejaron de circular autobuses y ferrocarriles.

Les atraccions del Tibidabo van quedar cobertes per una capa de neu al voltant d'un pam de gruix.

Venganza "fría"

Pero es que los ciudadanos tampoco están demasiado preparados. Cayeron señoras y señores y, además, siempre falta alguna prenda para un día como ayer, sean botas, paraguas o bufandas. En contra, menudearon perros bien abrigaditos con mantas, bufandas o abrigos improvisados con bolsas de plástico.

El negocio siguiente a una nevada en Barcelona es —talleres de reparación y comercios donde vendan cadenas aparte— para las farmacias y las zapaterías. Muchos zapatos italianos quedaron para el arrastre y el butano no llegó a tiempo —problemas de transporte— para reponer estufas domésticas.

Alguna satisfacción si hubo. En la pendiente de la avenida Pearson un cochazo alemán serie 700 se escoraba sin remedio hacia los vehículos aparcados a su derecha. Unos me tros más adelante, un todoterreno del que desciende el conductor y se acerca a ayudar:

—Es que llevas el peor coche para la nieve. Mira, te ayudamos a aparcarlo aquí y subes en el mío, porque me parece que vas a la misma escuela.

Era la venganza, plato más frío que nunca ayer, en medio de un atasco, contra el conductor de uno de esos cochazos que le habían adelantado mil veces por la autopista.

La neu als carrers de Barcelona sempre ha donat, i donarà, problemes de transit.

Actitudes de todo tipo

En Pedralbes, Sant Gervasi, Vallcarca, el Carmel, Torre Baró... fue el día de los coches de tracción integral, que superaban pendientes resbaladizas, con algunas excepciones debidas a la impericia de sus conductores.

También fue un día de contradicciones. Mientras muchos ciudadanos ayudaban a otros a apartar vehículos, recogían vecinos caídos o prestaban bombonas de butano, otros iban a la suya, sin más. Ante la manga ancha, muchos conductores salvaron los atascos no ya saltándose un semáforo —se pasaba cuando se podía y punto—, sino subiéndose por las aceras, emulando a los ya clásicos usuarios de los arcenes de las autopistas.

Como no siempre nieva a gusto de todos, en el llano y en el litoral de la ciudad, allá donde los niños no pudieron hacer muñecos de nieve, la parroquia se lamentaba.

-Yo quiero que cuaje, que es muy bonito.
-Luego se va a caer señora.
-No, si voy a verlo desde la ventana, y con calefacción."

La plaça Lesseps encara coberta per la neu el dia 2 de Març.

1 comentari:

  1. http://www.seputarpenyakitkelamin.com/search/label/Obat%20Herbal%20de%20Nature

    Obat sipilis instan tradisional yang berasal dari tanaman salah satunya adalah obat yang diracik dari daun kumis kucing. Tanaman ini dikenal dengan berbagai istilah seperti: teh tanaman ginjal, kumis ucing (Sunda), giri-giri marah (Sumatera), remujung (Jawa Tengah dan Jawa Timur) dan songot koneng (Madura). Kumis kucing adalah tanaman yang berasal dari benua Afrika, lalu menyebar ke wilayah Asia serta Australia.

    ResponElimina