Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 22 de febrer de 2012

Gener de 1899. Nevada efímera

Acabava un segle i Espanya perdia les seves darreres colònies, Cuba i Filipines, circumstància que va provocar una forta crisi de identitat que es va manifestar tant social, política com culturalment. La Generació del 98, dins de la Literatura, representa el desencís de la nova realitat espanyola.

Barcelona, per la seva banda, havia començat la seva expansió municipal. El 20 d'Abril de 1897 un reial decret signat per la reina regent Maria Cristina sancionava l’annexió al terme municipal de Barcelona dels antics municipis de les Corts de Sarrià, Gràcia, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i Sant Gervasi de Cassoles. Horta (1904) i Sarrià (1921) s'hi van afegir uns anys més tard. Barcelona passava en aquest final de segle XIX d'ocupar l'espai del que avui coneixem com Ciutat Vella a estendre's per gairebé tot el pla entre el Llobregat i el Besòs i la seva població es va multiplicar.

Aquesta unificació municipal era poc més que un fet des de l'aprovació del Pla de l'Eixample que ocuparia gran part de l'àrea que hi havia entre tots els pobles i viles del pla i que portaria més d'una polèmica i molts desacords entre l'ajuntament de la capital i aquests per temes de taxes, terrenys, etcètera. Per altra banda als pobles, el projecte agregatiu de Barcelona va provocar un moviment de reacció opositor. Les mobilitzacions populars contra l’agregació van arribar al clímax el 7 d’Abril de 1889, quan unes quaranta mil persones van participar en una gran manifestació que, des de l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals, al barri del Clot, va recórrer la ciutat fins a la seu del Govern Civil, al pla de Palau. Alguns dels eslògans que es podien llegir a la manifestació eren "¡Viva la autonomía de los pueblos!", "¡Abajo la agregación!", "¡Queremos la autonomía municipal de los pueblos!".

Aquí teniu un reportatge a la Revista de La Vanguardia en commemoració dels 100 anys de l'agregació.

Plànol de Barcelona de 1900 que apareix al bloc de Fotosdebarcelona.com.

En l'aspecte meteorològic, Barcelona gaudia els darrers hiverns del segle XIX d'una suavitat atípica respecte al que acostumava, tant és així que després del extremadament fred hivern de 1890-91 no havia nevat en cap moment llevat del 30 de Gener de 1895 en que es van acumular tres dits de neu. Això no seria sorprenent avui en dia però cal pensar que durant la dècada anterior, 1881-90, només un hivern va estar exempt de neu i la majoria van tenir diversos dies blancs, alguns de forma abundant.

El hivern 1898-99 seguia la tònica de suavitat de la dècada, sense glaçar cap dia, fins que la darrera setmana de Gener una massa d'aire molt fred és impulsada per un anticicló al nord d'Europa cap a Catalunya i una depressió al golf de Gènova va introduir inestabilitat provocant una intensa nevada al litoral i al prelitoral de Barcelona el dia 27 de Gener. L'aire fred no va durar gaire ja que una massa d'aire més temperada i humida de la Mediterrània va escombrar qualsevol resta de la neu degut a la pluja que va caure la mateixa tarda. Tot seguit podeu veure el butlletí meteorològic d'aquell dia i el mapa isobàric.

Butlletí meteorològic del Instituto Central Meteorológico, precursor de l'actual AEMET, del dia 27 de Gener de 1899. Les dades de Catalunya no van arribar aquell dia.

Mapa isobàric del mateix dia, durant la nevada de matinada.

La Vanguardia ho explicava de manera molt gràfica i podem observar que Collserola estava pràcticament nua d'arbres quan parla de que "la vecina cordillera semejaba una calva de blancura rosácea". També veiem que molts indrets de Barcelona encara no tenien ni tant sols llambordes, fet que va ser clau per acumular-se la neu més fàcilment a aquests carrers:

"Como anticipamos en nuestra anterior edición, el día de ayer amaneció ofreciendo un espectáculo sorprendente por lo pintoresco y pocas veces visto en esta capital, donde el clima está reñido con la nieve y ésta sólo por excepción se avecina en el llano de Barcelona alguna vez durante el curso de algunos años.

Conforme díjimos ayer, la llovizna que despidieron las nubes á última hora de la madrugada, convirtióse en copos de alba nieve que se poso en gran cantidad en los tejados y cubiertas de los edificios, en el firme de las calles, estendiendo su blanca sábana por todas partes y cubriendo con niveo manto los árboles de los paseos y jardines.

Todo apareció transformado por arte de encantamiento: el Tibidabo, Montjuich, San Pedro Mártir, toda la vecina cordillera semejaba una calva de blancura rosácea, como si quisieran evidenciar por breve rato, la edad senil, la vejez de aquellas moles que en forma de anfiteatro delimitan el llano barcelonés; en los jardines del Parque, en el arbolado de los paseos, en los monumentos emplazados en las vías públicas, la nieve se entretuvo formando los más caprichosos dibujos, ora queriendo moldear los motivos ornamentales, ya disfrazando las estatuas y esculturas, bien imitando estalactitas que se desprendían á millares de las ramas de los árboles, ó cubriendo las plantas y arbustos de cristalinas redes, formando en conjunto un panorama encantador que atrajo multitud de curiosos.

Fueron en gran número los fotógrafos y aficionados que tomaron vistas de los varíados paisajes que se ofrecían á la vista.

El fotograbado que publicamos en el presente número representa un trozo de la Granvía, donde la nieve llegó á alcanzar un espesor de 20 y más centímetros, que fue la altura medía en casi todo el perímetro del Ensanche.


En el interior de la ciudad sólo pudo conservarse la nieve en las vías no adoquinadas, como en las Ramblas, plaza de la Paz y Paseo de Colón.

La nevada que empezó á las tres y media de la madrugada, duró próximamente hasta las ocho de la mañana.

En las hondonadas del llano y en las vertientes de los vecinos montes se acumularon grandes cantidades de nieve.

Como decimos, á las ocho cesó el nevasco, cayendo después hasta las nueve ligera lluvia que empezó á derritir la nieve, sobre todo en los sitios de mayor circulación.

Las brigadas municipales cuidaron desde las primeras horas de la mañana de amontonar la nieve á los lados de los arroyos dejando libre el centro de las calles, por cuyo motivo los carruajes pudieron circular sin dificultad. Los pasos adoquinados fueron también cuidadosamente limpiados.

Por su parte, los encargados del riego, auxiliados por las brigadas, limpiaron los paseos, habiéndose también arrojado arena en el de Colón, donde el piso se presentaba muy resbaladizo.

Desde las díes de la mañana hasta las tres de la tarde el cielo permaneció nivoso. El viento que había soplado hasta aquella hora del NE. roló después del mediodía al ESE., flojo y menos frío.

Á las tres de la tarde empezó á llover copiosamente, retumbando el trueno.

Con ei agua caída por la tarde se derritió por completo la nieve que quedaba en las calles, pero no la de las alturas por haberse allí congelado.

El termómetro señaló ayer una mínima á la sombra de 2'5 grados y una máxima de 6'5. La humedad llegó á 100 grados.

Al declinar la tarde cesó la lluvia, cerrando la noche con tiempo inseguro y temperatura muy baja.

La nieve dio margen á muchos resbalones y caidas. En la calle de la Fusína una pobre anciana se fracturó la mano derecha, siendo recogida por algunos transeúntes y conducida y auxiliada en la casa de Socorro del distrito. En la calle de Pelayo resbaló un joven causándose una fuerte contusión en el brazo. En la calle de Urgel sufrió igual accidente otro joven, resultando con una herida contusa en la pierna derecha, de la que fue auxiliado en el Dispensario de la calle de Sepúlveda. Un sugeto que discurría por la calle del Comercio, resbaló cayendo al suelo é infiriéndose una herida de gravedad en la frente.

Como ocurre siempre en días como el de ayer, durante la mañana los chicuelos se entretuvieron formando enormes bolas de nieve en distintos sitios.

Según nuestras noticias el temporal de nieves ha dejado sentir sus efectos en toda la región catalana, perjudicando ios árboles frutales, especialmente los almendros y cerezos que habían avanzado en su florescencia, movidos por la benigna temperatura que veníamos disfrutando."
La Vanguardia. 28.01.1899. Pàg. 1

La nevada també va caure al prelitoral amb intensitat i cobria tot el Vallès però, com diu La Veu de Catalunya, no va penetrar molt més cap a l'interior del Principat:

"Tot lo Vallés ha quedat aquesta matinada cubert d'una grossa capa de neu. La nevada ha comensat entre tres y quatre, durant fins á las 10 del matí. Segons noticias que'ns arriban á darrera hora, la neu cayguda ha arribat á fer un tou d'un pam d'alsada. Nos comunican igualment de dita comarca, que á primeras horas de la tarde, s'hi presentan senyals de pluja, essent vivament esperada, perque en altre cas la neu probablement se glassaria, perjudicant en gran manera los blats y demés plantacións. No obstant, las montanyas de Puiggraciós y Bertí y fins lo Montseny, no apareixen pas complertament emblanquits." La Veu de Catalunya. 27.01.1899. Ed. Vespre. Pàg. 2.

La plaça de Catalunya l'any 1899. Al fons el Cafè Colom, construït el 1897 i que esdevingué hotel de luxe el 1902, que malauradament ja no existeix, i la casa Pascual i Pons, construïda l'any 1890 i que encara fa la cantonada del Passeig de Gràcia i Ronda Sant Pere.

Per acabar, un petit homenatge a la gent com el Comando Tibidabo, entre els que em compto i que amb motiu de la neu, pugem al Tibidabo per observar en el punt més alt de la ciutat la caiguda dels primers flocs de neu. Aquesta activitat ja tenia seguidors fa més d'un segle i de la qual en tenim constància pels diaris de l'època:

"Aquest matí, en plena nevada, han sortit varis joves del Centre Excursionista, cap al Tibidabo, pera recordar los espectacles de neu que feya pochs días havian vist en sa excursió á Puigmal y Nuria. La cantitat de neu que han trobat en lo Tibidabo, y en lo camí tant d'anada com de tornada, era proporcionalment á lo baix que's, bastant considerablement, puig hi havia punts que n'hi havia tres pams bons. Un moment que s'ha desfet la boyra, han vist que tot lo pla de Barcelona y montanyas de la costa, per la part de Llevant, estavan també nevats. Cap al Nort seguia la nevada, puig la neu y'l vent que d'allá venian y qu'eran bastant forts, no han parat ni un sol moment, estant tot embolcallat per la boyra. Lo conjunt oferia nn espectacle verdaderament hermós." La Veu de Catalunya. 27.01.1899. Ed. Vespre. Pàg. 2.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada