Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dimecres, 11 d’abril de 2012

Abril de 1973. El Tibidabo blanc

Existeix la creença popular, potser per influència anglosaxona o potser degut a la nevada del Nadal de 1962, que la neu és més habitual al Desembre i Gener però fent una revisió de les nevades al nostre àmbit mediterrani trobem que algunes de les nevades més importants han caigut al final del hivern, des de finals de Febrer, Març i, fins i tot, a l'Abril. Aquest és el cas que va succeir l'any 1973 quan en dates plenament primaverals va caure una nevada que va deixar gruixos destacables a moltes comarques catalanes.

Des del punt de vista històric l'any 1973 la dictadura franquista començava a estar caduca amb Franco que ja passava dels 80 anys. La lluita antifranquista era cada cop més important però la repressió no es quedava curta. Molts espanyols eren a l'exili ja que a Espanya serien empresonats i torturats per les seves idees. Gent com Lluis Llach, que l'any 1973 va actuar a l'Olympia de Paris, on era exiliat, i va presentar la cançó L'estaca com a símbol de la lluita contra la dictadura.

Aquell any de 1973 van morir 3 personatges cabdals en la cultura que varen estar molt implicats contra els règims totalitaris, dos d'ells espanyols morts a l'exili, i es va córrer una frase que utilitzava el seu nom en català per simbolitzar la lluita contra un règim que va accedir al govern mitjançant una guerra: "L'any 1973 han mort tres paus". Pau Casals, Pablo Neruda i Pablo Picasso. Aquest últim moria just el dia abans de la nevada primaveral del 9 d'Abril de 1973.

L'any 1973, Barcelona tenia un parc de vehicles que creixia de forma exponencial. La crisi del petroli va tenir un impacte en la economia molt important.

L'any 1973 sempre serà recordat com el de la crisi del petroli que va començar el 17 d'octubre de 1973, arran de la decisió de l'Organització de Països Àrabs Exportadors de Petroli (que agrupava als països àrabs membres de l'OPEP més Egipte , Síria i Tunísia) amb membres del golf pèrsic de l'OPEP de no exportar més petroli als països que havien donat suport a Israel durant la guerra del Yom Kippur, que enfrontava a Israel amb Síria i Egipte. Aquesta mesura incloïa a Estats Units i als seus aliats d'Europa Occidental. L'augment del preu unit a la gran dependència que tenia el món industrialitzat del petroli, va provocar un fort efecte inflacionista i una reducció de l'activitat econòmica dels països afectats.

En l'aspecte climàtic, l'any 1973 quedava de ple en el que els científics han anomenat "global cooling" doncs la temperatura portava unes dècades baixant. En aquest sentit trobem un article a la prestigiosa revista Time, amb el títol Another Ice Age? (llàstima que és de pagament!!), on el catastrofisme lligat al refredament és molt similar al que la premsa i alguns científics utilitzen avui quan parlen de l'escalfament. Uns paràgrafs molt eloqüents:

"A l'Àfrica la sequera segueix per sisè any consecutiu incrementant terriblement el nombre de víctimes de la fam. Durant 1972 rècords de pluja als Estats Units, Pakistan i Japó van causar les pitjors inundacions en segles. A la regió bladera de Canadà, una primavera particularment freda i plujosa ha retardat la sembra i pot acabar donant una frustrant mala collita. La plujosa Anglaterra, per contra, ha patit anormals períodes de sequera en les últimes primaveres..."

"Els signes (del possible començament de la glaciació) són a tot arreu, des de la inesperada persistència i el gruix del gel que envolta Islàndia fins a la migració des del Midwest cap al sud del armadillo, amant de la calor. Des de 1940 la temperatura ha baixat 2,7ºF. Tot i que aquesta xifra és una estimació, està confirmada per altres convincents dades."

"Sigui quina sigui la causa del refredament, els seus efectes podrien ser extremadament seriosos, fins i tot catastròfics. Els científics estimen que una reducció de només un 1% de la llum solar que arriba al sòl podria desequilibrar el clima i portar costa avall cap a una nova glaciació que s'assoliria en uns pocs centenars d'anys."

I l'article acaba amb un avís: "No crec que la població humana actual sigui sostenible si hi ha seguits més de tres anys com aquest de 1972."

Portada de la revista Time de Abril de 1977 amb un títol molt catastrofista: Com sobreviure a la propera edat de gel. Sens dubte representava el que pensaven els científics als anys 70.

En tot aquest ambient apocalíptic no hi va ajudar gaire l'onada de fred que va patir Europa Occidental el mes d'Abril de 1973.

Després d'un hivern amb temperatures una mica més baixes del normal però sense onades de fred destacables i amb unes precipitacions força més escasses del que acostuma, arriba Abril amb un ambient suau. Res fa pensar que la primavera quedaria interrompuda sobtadament.

Que va passar, doncs?

El fet que no hi haguessin onades de fred aquell hivern va permetre que aquest quedés acumulat en àrees polars. A primers de Abril la corrent en jet es va ondular i una massa d'aire molt estable es va situar en forma de anticicló de bloqueig a l'Atlàntic nord i simultàniament un àrea de baixes pressions es formava sobre Escandinàvia. Entre ambdós centres d'acció un passadís d'aire provinent del Pol Nord s'abat sobre l'oest d'Europa. En el moviment de peces meteorològic una depressió formada sobre la Península Ibèrica entra en escena. Les baixes temperatures a totes les alçades de la troposfera unit amb la inestabilitat va ser el desencadenant de les nevades intenses a llocs poc habituals en dates tan avançades.

Mapa isobàric i situació en alçada quan va començar a nevar al Tibidabo.

A Barcelona la baixada de temperatures va ser contundent. Com a exemple, a l'Observatori Fabra el dia 7 d'Abril van tenir 18,3ºC de màxima i 13,3ºC de mínima amb un dia assolellat. Dos dies més tard la màxima no passava de 3,8ºC i la mínima era de 0,8ºC amb el cel cobert tot el dia i amb neu que va arribar a acumular 12 centímetres.

Que nevi a l'Abril a l'alçada del Fabra no és insòlit, de fet, si mirem la estadística d'aquests gairebé 100 anys d'observació veurem que el mes d'Abril neva un dia cada 10 anys però no ens portem a engany. Des de 1914 només ha nevat 9 vegades però amb una distribució molt dispar. Va nevar en 1918 i 1919, ja ho havia fet en 1910, i en els següents 40 anys només va nevar l'any 1933. Posteriorment, en 20 anys va caure neu 6 vegades en un mes d'Abril, el 1958, 1962, 1970, 1972, 1973 i 1977 però des d'aleshores fins avui, han passat 35 anys, no ha caigut ni una sola volva de neu a l'observatori més antic de la ciutat en funcionament.

Per aquest motiu la neu sobta en dates tan avançades de primavera, fins i tot als anys 70 tal com ho posa en evidència el paràgraf que explica la fotografia publicada a La Vanguardia:

"Aunque no sea un hecho muy frecuente, no por eso es sorprendente que alguna vez, a lo largo del invierno, el Tibidabo aparezca cubierto con una capa de nieve, que normalmente no pasa de ser la nota anecdótica de la época del frío. Pero que caiga una nevada ya entrado el mes de abril, después de un invierno sin fríos ni humedades, y que además cuaje, confiriendo la estampa que aparece la fotografía, a pesar de la fina lluvia que ha estado cayendo después de la nevada, es un hecho insólito que se produce muy contadas veces. Porque, por otra parte, no es la primera vez que a primeros de abril nuestro Tibidabo ha amanecido cubierto de nieve." La Vanguardia. 10.04.1973. Pàg. 5


Com ja he dit, no va ser un hivern nivós. Els negoci al voltant de la neu encara no estava molt desenvolupat però tot i això la falta de neu, com ha passat aquest hivern, ja preocupava sobretot per les reserves d'aigua:

"Después de un invierno en que la nieve ha sido muy escasa, hasta el extremo que en algunas estaciones de deportes de nieve del Pirineo, hubo que renunciar a la celebración de pruebas deportivas consideradas como clásicas, por ausencia prácticamente total de nieve, desde el domingo, el Pirineo catalán vuelve a vestirse de blanco, que aunque puede que no será en suficiente cantidad para gusto de esquiadores, significa un alivio en cuanto a las expectativas de reservas de agua, dada la extremada sequía del invierno último.

Y la nieve ha bajado también de las altas cúspides para visitar también parte del litoral catalán. Si los leridanos cuando despertaron ayer se encontraron la ciudad cubierta por la nieve, también los barceloneses la pudimos ver en el Tibidabo, y hasta tocarla los que se desplazaron hasta la cima de la montaña, que fue en donde cuajó con cierta consistencia. A más bajas cotas sólo quedó en los árboles y en algunos lugares resguardados, ya que la lluvia que no dejó de caer durante todo el día, la fundió."
La Vanguardia. 10.04.1973. Pàg. 34

La neu i les precipitacions primaverals no van pal·liar massa el problema de la sequera ni de la contaminació dels rius, tal com es pot veure en la portada que La Vanguardia va fer el diumenge 8 d'Abril, casualment el dia anterior a la nevada, i que podeu veure tot seguit. Les quantitats recollides aquella primavera ens diuen que estadísticament va ser normal però moltes de les precipitacions van caure en forma de tempesta que, com sabem, no és la millor forma per mitigar els efectes de la sequera.


En quant a temperatures, el mes d'Abril de 1973 va ser una mica més fred respecte als estàndards de la seva dècada però avui dia l'hauríem percebut com un Abril extraordinàriament fred. La mitjana va ser de 11,0ºC, 6 dècimes per sota de la mitjana dels anys 70 però 2,9ºC per sota de la mitjana de la primera dècada del segle XXI. Malgrat això, el tret més destacable va ser la mínima del mes amb 0,0ºC i que junt el mes d'Abril de 1972 representa la temperatura més baixa d'aquest mes al Fabra. Tres dies amb mínimes per sota de 1ºC i la màxima més baixa en un mes d'Abril, el dia de la nevada, amb 3,8ºC acaben conformant la radiografia d'aquest mes primaveral amb tocs clarament hivernals.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada