Gener de 1786. El noble i l'il·lustrat

Les primeres referències que es conserven respecte al temps meteorològic a Barcelona amb una certa periodicitat ens les porten, curiosament, dues personalitats completament diferents.

Per una banda, el Dr. Francesc Salvà i Campillo, metge, inventor i físic és també qui pren la responsabilitat iniciada a la Société Royale de Médicine de Paris i exposada per Louis Cotte al seu Traité de Météorologie d'endegar una sèrie d'observacions meteorològiques a Barcelona per tractar de veure la relació entre el temps atmosfèric, la salut i la agricultura.

El Dr. Salvà i Campillo, pioner de la Climatologia a Catalunya.

El Dr. Salvà inicia la seva tasca el dia 1 de Gener de 1780 amb 3 observacions diàries, a les 7 del matí, a les 2 de la tarda i a les 11 de la nit, anotant la temperatura expressada en graus Reaumur (1ºC = 0,8ºR), la pressió atmosfèrica, els vents i l'estat del cel. Aquest sistema de tres observacions, encara s'empra en molts observatoris.

La metodologia és molt senzilla i esquemàtica, podríem dir que estava pensada per ser utilitzada per un programa de càlcul com Excel, però notablement pràctica. Útil per poder fer un estudi climatològic però amb algunes mancances que haguessin completat alguns comentaris més extensos. Aquí comença la aportació del Baró de Maldà a la meteorologia.

Rafael d'Amat i de Cortada, més conegut com a Baró de Maldà, era un noble barceloní contemporani del Dr. Salvà. Ha passat a la història gracies al seu dietari, anomenat Calaix de sastre, on narra els fets més o menys destacables que li van succeint i les noticies del que passa a la seva ciutat. La seva formació va ser la que rebia qualsevol noble de la època i el seu estil ortogràfic denota que el nivell era molt bàsic, malgrat això, força entenedor. Cal destacar que comença a escriure l'any 1769 quan encara a Barcelona no hi havia cap diari imprès.

En aquest dietari destaquen les celebracions religioses, a les que era molt aficionat, les seves relacions personals i també comentaris sobre com estava el temps. Al principi aquests comentaris eren només de situacions destacades, com aquest de l'estiu de 1770: "La vigilia de la presentació de Nostra Senyora en lo any 1770, per espay de 12 horas continuas, feu un gran vent, cesant á las 10 del matí, fins á las ... de la nit, y á las 8 del vespre, pasá á un espantós uracàn, de manera que horroritzava á quants lo ohíren pués feu caurèr las mes de las chimeneas de las casas de Barcelona, sen portá teulas; rompé molts dels fanals dels carrers y vidrieras de las finestras de las casas, feia tocar las campanas, tirá a terra las dels rellotges y els panarets del hospital y de las Geronimas; derribá la cupula del cimbori de la Cathredal (...) arranca arbres, sense altres estargos considerables dins y fora de la Ciutat." Calaix de sastre. 1º Volum. Pàg. 7. Més endavant, no obstant, va inserint comentaris diaris com aquest de 1786: "Dia 6 de Febrer (...) Lo dia fou molt seré, y medianament fret per anár hom á paseig." Calaix de sastre. 2º Volum. Pàg. 34.

Fotografia de la taula de dades meteorològiques recollides pel Dr. Salvà al carrer Petritxol de Barcelona el mes de Gener de 1786.

La idea d'aquest tema del bloc és destacar la importància dels comentaris aficionats o periodístics que donen un valor afegit a les dades que per si soles no poden abastar sensacions i fets no mesurables. Per veure la simbiosi de les dues activitats utilitzaré un mes, Gener de 1786, del qual teniu les dades del Dr. Salvà a sobre, i les complementaré amb els escrits del Baró de Maldà que es poden trobar al seu Calaix de sastre, al segon volum entre les pàgines 27 i 33.

El dia 1 de Gener el Dr. Salvà anota vents del oest i nord-oest amb un petit popurri meteorològic aparentment antagònic: "lluvia, despejado, nubes" Com podem treure l'entrellat? Mirem que explica el Baró de Maldà: "Dia 1 de Janer de 1786 (....) Ha amanescut lo dia ab vent y inmediatament há plogut un poch; luego se es serenat lo cel envés 3 quarts de vuit del mateix matí y lo vent há parát (....) Envés las dos horas de la tarde se cubrí de nubols la admosfera, exint escasament lo Sol, y no obstant de fer vent fresc prou molest, havia prou gent en la muralla de terra y Rambla y demés paratges de Barcelona, principalment en la Cathedral en lo acte de la reserva." També ens diu que: "Los fanchs notablement se son axugats dintre de barcelona ab lo vent de avuy."

Una explicació breu i ens ubica tant la pluja, el cel seré, els núvols i els vents de ponent i mestral secs que eixuguen el fang dels carrers de la pluja de dies passats.

Al dia següent el Dr. Salvà anota a les 7 del matí "cubierto", a les 2 de la tarda "lloviznando" i a les 11 de la nit "nieve". El Baró de Maldà diu: "Dia 2 de Janer há estát enterament nubol y molt fret que há fet." Però de ben segur que ho va escriure abans de la nit perquè l'endemà apunta: "Dia 3 de Janer (....) Lo dia há amanescut ab molt fret y pluja, com que yá ahí nit queyan copos de neu, y avuy tota la pluja es neu, y en tot lo dia, que no se há vist lo Sol, ni serenát gens ni mica lo Cel pues que há plogut casi sens parár poch ô molt." El dia 3, curiosament, el Dr. Salvà només anota a les 7 del matí "lluvia" i en les altres observacions del dia l'abreviació "idem". No vivien gaire lluny l'un de l'altre, el Dr. Salvà al carrer Petritxol i el Baró de Maldà al carrer del Pi però les temperatures registrades de 3,5ºR a les 7, 4,3ºR a les 2 i 3,3ºR a les 11 indiquen la poca amplitud tèrmica i el fred regnant.

Carrer Petritxol, 11. Aquí vivia i tenia el seu observatori el Dr. Francesc Salvà i Campillo.

El dia 4 si que és important la descripció del Baró de Maldà ja que el Dr. Salvà escriu un escarit "sereno": "Dia 4 de Janer, havent fet vent molt fort en la nit y matinada, ha amanescut ben seré lo Cel, pero ab una gran nevada en totas las montañas del rededor de Barcelona, totas blancas, y forta glasada, que hó há denotát bé la grandissima fredór que há fet en tot lo dia, junt ab vent de tramontana, unas vegadas fort y altras no tant, que tothom tiritaba de frét impossibilitant á la gent poder anár â pendrer lo Sol. Los fanchs dels carrers se han notablement axugats ab tal gran fredór, y vent, anant tothom de presa emborrosát ab la capa, quin tenia, y sino cabriolé ó cot." La glaçada era segura doncs la temperatura de 1ºR al terrat del carrer Petritxol a les 7 del matí indica de ben segur una temperatura sota zero a un hipotètic observatori amb les condicions actuals. Aquell dia no es va passar de 3,5ºR (4,3ºC). El dia 5 la temperatura puja una miqueta: "Dia 5 de Janer, há amanescut lo dia seré, y fret, fora de temporal de vent com ahí, casi tant."

Els dies següents la temperatura es torna molt més suau com veiem a les taules i tal com narra el Baró de Maldà:

"Dia 6 de Janer, dia de la Epifania (...) ab molt concurs de Poble en las Iglesias, y fora á la Rambla; muralla de mar al matí de deu á una: Lo dia há estát yá nubol; yá seré; alguna gent en la muralla de terra en la tarde á paseig, y molta en la Rambla; Coches, y demés farandula á tot arreu."
"Dia 7 de Janer ha estát vario, pues á estonas estaba nubol, yá seré, ab vent calent, y fresch, molta humitat de per tot."
"Dia 8 de Janer, Diumenge há fet bon dia per anár la gent á paseig..."
"Dia 9 de Janer (...) Lo dia há estat yá nubol, yá un poch seré, y temperát, com si fosem encara en la Primavera."

La resta de mes no va oferir grans canvis, algun dia de pluja o vent i temperatures suaus, que el Baró de Maldà reflexa amb el seu habitual fervor, estant a l'aguait de la celebració religiosa del dia, i mostrant també el gust per el dolce far niente de la noblesa amb el passeig diari.

Un gravat de finals del segle XVIII fet des del castell de Montjuïc on podem veure la Barcelona emmurallada i els camps on avui trobem la Vila Olímpica i el Poble Nou.

Aquestes són les cites del Baró de Maldà d'aquell mes de Gener de 1786. Compareu-les amb les dades i anotacions que va fer el Dr. Salvà.

"Dia 10 de Janer (...) Lo dia há estat emboyrát, pero gens fret, fora de un poch de vent fresquet."
"Lo dia que contam onse de Janer dimecres de la semana há estat emboyrát, havent plogut en la nit passada, conexentse por los molts fanchs de per tót."
"Dia 12 de Janer há estát seré, y bó per anár hom á paseig"
"Dia 13 de Janer (...) Lo dia ha estat bó per pasejar, y lo temps es bastant templát."
"Dia 16 de Janér (...) Lo dia encaraqué seré há estat tempestuós per lo rezio vent há fet, proseguint en la nit, y en la antecedent."
"Dia 17 de Janer festa del Gloriós Sant Antoni Abat (...) Lo dia há estát nubolós, y tal qual serenitat en la Admosfera (....) Molta gent á paseig, y mes en lo carrér de Sant Antoni, en tot aquell trós de muralla desde envés Valldonsella, fins prop de Sant Pau..... En la nit plogué, y molt fort á 10 horas fins á quarts de 12."
"Dia 18 Há amanescut lo dia nubol, se es serenát á mitja matinada, y ha proseguit yá nubol; yá seré, algun poch de vent há fet; per fi há estat algo variable."
"Dia 20 de Janer Sant Fabiá y Sant Sebastià martirs anaren en profesó desde la Cathedral á la Iglesia de Sant Sebastià (....) á cantár un ofici, votát de la ciutat per la pesta, com se acostuma en tots los anys. Dia de gran Gala en Palacio, per ser Cumple años de Nostre Catolich monarca Don Carlos III, que Deu guarde;(...) rua de Coches en tal tarde, bé que en la muralla de már per causa del fanch, y roderas devant de Sant Sebastià."
"Dia 21 de Janer, se son comensadas las quaranta horas en la Iglesia de Pares Caputxins, y lo dia fou seré, y plausible per pasejar, fent un temps com casi Primavera."
"Dia 22 de Janer tornaboda de Sant Antoni; turrát en lo carrér; repich de campanas á festa, y estracció dels tossinos. Molta gent per tot, per havér fet bon día."
"Dia 25 de Janer la Conversió de Sant Pau; ab lo motiu de la Pluja de la antecedent nit, eran bastants los fanchs per los Carrers; Plazas; Rambla, etc, ab tot hi há hagut prou gent en los barris de Sant Pau; tros de muralla de terra desde las Canaletas, fins passat Sant Pau."
"Dia 28 de Janer (...) Feu un dia molt placido per paseig, y fora de la humitat en la terra, no fa gens de fret, per conseguent un temps molt templát."
"Dia 29 de Janer; festa en la Iglesia de Sant Felip Neri per celebrar la de Sant Francisco de Sales (.....) sent diumenge (...) molta gent; mati, y mes en la tarde en tota la muralla de terra; Rambla; y demés paratges de Barcelona, per haver fet un hermosisim dia per anár á pasejár, y pendrer lo Sol...."
"Dia 30 de Janer (...) Feu bon dia per paseig, y lo temps es molt templat, venint molt bé per los camps, en totas sás produccions de blats, ordis, etc."

La objectivitat de les dades i la subjectivitat de les sensacions, aquesta ambivalència necessària fa que la recerca en meteorologia històrica sigui apassionant.

Palau Maldà. En aquest edifici del carrer del Pi de Barcelona va viure el Baró de Maldà.

El Baró de Maldà va seguir amb el seu Calaix de sastre fins poc abans de la seva mort l'any 1819 però arran de la invasió francesa de 1808 marxa de Barcelona. Vic, Moià i, sobre tot, Berga són els seus destins a l'exili on segueix amb el seu diari. Tots els seus avatars els podeu llegir en aquest magnífic article del diari El Mundo: El barón prófugo de la guerra.

El Dr. Salvà va viure a Barcelona fins la seva mort l'any 1828 i no va marxar de la ciutat durant la dominació estrangera, només va estar absent en algun període de viatge a Madrid on va col·laborar amb el Memorial Literario de la capital espanyola entre 1786 i 1790, però no interromp les seves observacions seguides pels seus deixebles en la seva absència tal com van seguir fent després de la seva mort.