Juliol de 1936. Barcelona en guerra

El mes de Juliol de 1936 quedarà a la història del nostre país amb lletres de sang.

Els enfrontaments i la crispació estaven a l'ordre del dia, al carrer i també al Parlament, tal com va escriure Josep Pla el 4 de Juliol: "Los diputados se insultan, llegan a las manos; las bofetadas, las coces, los puñetazos, llueven. De pronto, bajo la deslumbradora luz del salón, un diputado hace relucir la pistola que empuñaba. Prieto (diputado del PSOE), con gesto violento, saca la suya y la empuña a su vez. Los diputados, el público de las tribunas, los periodistas, tenemos la sensación de estar a un milímetro de la tragedia. En un momento determinado el número de armas que se esgrimen pone un escalofrío en el hemiciclo. Pero la catástrofe no se produce. Quizá la misma profusión de armamento aconsejara prudencia a todo el mundo."

Queda clar que la violència es va obrir pas en les relacions polítiques i socials a tota Espanya prenent acte de constitució el 18 de Juliol amb la sublevació militar que va desembocar en una guerra civil.

Descripció gràfica de les lluites als carrers de Barcelona arran de la sublevació del general Goded, segons el historiador Víctor Hurtado.

A Barcelona els fets més greus van tenir lloc el 19 de Juliol amb la referida rebel·lió del general Goded que va acabar en fracàs. A Bcn.cat ens expliquen com van succeir els esdeveniments:

"A primeres hores de la matinada la majoria de les casernes militars de Barcelona secundaven el cop d'estat contra la República.
L'aixecament, però, va fracassar davant la resistència simultània de les forces d'ordre públic de la Generalitat, la participació espontània de la ciutadania i els sindicats, i la lleialtat de la Guàrdia Civil a la legalitat establerta.
La plaça de Catalunya i altres centres neuràlgics es van convertir en escenari de combats aferrissats entre els revoltats i els defensors de la República al llarg de tot el dia. Al vespre, els màxims responsables de l'aixecament militar a Barcelona van ser detinguts i el seu cap, el general Goded, va ser obligat a emetre un missatge radiofònic reconeixent el seu fracàs."

Tot seguit, uns vídeos filmats aquell dia que mostren una Barcelona plena de barricades i molta gent al carrer, especialment quan els combats poden parar la rebelió. Per desgràcia, això només era el principi.

Com és ben sabut, la sublevació si que va triomfar a altres llocs d'Espanya causant una fractura que desencadenaria la Guerra Civil espanyola fins l'any 1939.

Una vegada hem recordat un dels esdeveniments més luctuosos de la nostra història recent passarem a veure quin temps feia aquell Juliol, al cap i a la fi és l'objecte final d'aquest bloc.

Venien d'una primavera lleugerament més fresca, especialment Maig i Juny, sempre fent les comparacions amb els estàndards de la època, és a dir, el trentenni 1921-1950. Maig havia estat molt plujós, cauen 165,5 mm que són el segon registre de tota la sèrie quasi centenària de l'observatori Fabra, i per aquest motiu va ser fresc. Juny va començar amb una entrada d'aire fred que va provocar la temperatura més baixa que l'emblemàtic observatori barceloní ha enregistrat mai en un mes de Juny amb 6,9ºC. Malgrat això, els últims dies ja van ser plenament estiuencs.

Durant el mes de Juliol, si busquem referències meteorològiques a la premsa només trobem les que parlen de grans calorades a l'est d'Europa: "Budapest, 10.—Reina un calor extraordinario en esta capital. Durante el día de hoy se registraron cinco muertos a causa de insolación." La Vanguardia. 11.07.1936. Pàg. 28.

Mapa d'anomalia tèrmica del mes de Juliol de 1936 on es pot observar les grans calorades de Amèrica del Nord i Rússia.

Però del que més articles hi han són de la extraordinària onada de calor i la sequera als Estats Units, que provocaria uns 5000 morts especialment a grans ciutats com Chicago, Detroit, Cleveland o Milwaukee. Aquí podeu llegir un dels molts articles publicats a La Vanguardia sobre el tema el dia 12 de Juliol de 1936 amb el títol Los estragos de la ola de calor:

"Nueva York, 11. — La ola de calor ha causado, en un mes, 375 víctimas. En la ciudad de Nueva York ha habido, en tres días, 25 muertos y 120 casos de insolación.
Continúa la sequía, amenazando las cosechas de los Estados del Middelwest y también las del Este. — Fabra.

Ottawa, 11. — Desde hace unos días se ha cernido una ola de calor en la provincia de Ontario. Los habitantes de aquella región declaran que el calor es insoportable y nunca visto. En cuatro días han fallecido 50 personas, víctimas de insolaciones. — Fabra.

Chicago, 11. — La ola do calor se extiende por las tres cuartas partes del territorio norteamericano. El número de víctimas desde el primero de julio se eleva a más de 400. Los destrozos causados en las cosechas se calculan en doscientos cincuenta millones de dólares. Las temperaturas registradas entre las montañas rocosas y el Atlántico han constituido verdaderos records. Únicamente han quedado libres de la ola de calor la parte Norte de Nueva Inglaterra y la costa Oeste. El calor ha llegado a tal extremo, que las aceras de Chicago se han convertido en verdaderos hornos y se hacen intransitables durante las horas del mediodía. En Nueva York, las vigas de acero de los puentes se comban a causa de tan elevada temperatura. Los hospitales están abarrotados, y los meteorólogos predicen que la lluvia tardará dos días. Únicamente se esperan aguaceros aislados en Minesota del Norte, Dakota del Norte y Oeste.— United Press."

Imatge divertida dels carrers de Nova York enmig del drama humà, per les morts, i econòmic, per la pèrdua de collites que va representar aquesta enorme onada de calor als Estats Units.

Hom pot pensar que aquí no hi havien noticies de caire meteorològic a causa de les tensions polítiques pre-bèl·liques, que també, però el que és cert, com es pot veure en el mapa d'anomalies anterior, és que Juliol del 36 no va destacar pels seus extrems sinó que més aviat va ser fresc i poc plujós.

Abans de fer una petita anàlisi voldria remarcar la labor dels observadors meteorològics que, de vegades sense formació acadèmica ni científica però amb uns coneixements autodidactes remarcables, han copsat el valor d'una sèrie meteorològica sense interrupció. Per aquest motiu, a Barcelona tenim la gran sort de poder comptar amb la sèrie de l'observatori Fabra en la qual no falta un sol dia sense registres gracies a que els observadors han mirat i anotat les dades fins i tot els dies dels combats més sagnants, inclús en dies de bombardeig, la qual cosa dona un valor afegit a la feina feta per tots ells al llarg de la dilatada història de l'observatori.

Gracies a aquest esforç podem saber que aquell Juliol la mitjana va ser de 21,4ºC (-1,7ºC respecte al període 1921-1950 i -2,5ºC respecte al període 1981-2010) i no va tenir cap onada de calor pròpiament dita, només un dia va superar el llindar dels 30ºC a la falda del Tibidabo. El 17 de Juliol va arribar a 31,3ºC al Fabra i 28,8ºC a la Universitat de Barcelona. La informació del temps que oferia La Vanguardia el 19 de Juliol de 1936 era de tranquil·litat absoluta que contrastava amb els greus combats que es lliuraven als carrers de la Ciutat Comtal: "Por las comarcas costeñas se observa alguna nubosidad y por el resto del país eí cíelo está despejado, dominando vientos flojos del sector norte. Las temperaturas han sido de 37 grados en Pobla de Segur y 5 grados en Ransol."

Barricades a la Rambla de Barcelona el 19 de Juliol de 1936.

Els dies més freds van venir a final de mes amb pluja. El butlletí meteorològic de la Generalitat informava així el dia 31 de Juliol: "En Cataluña, a las ocho de la mañana: Por las comarcas costeñas se observa alguna nubosidad, y por el interior el cielo está despejado. Por el Ampurdán y golas del Ebro los vientos son fuertes del N.W. En las últimas doce horas se han registrado lluvias por las comarcas de Barcelona, Valles y Tarragona. Las temperaturas han experimentado un notable descenso en todo el país, siendo la mínima, en Estangento de un grado bajo cero." El 30 de Juliol Barcelona marca una mínima de 12,6ºC al Fabra i 16,5ºC a la Universitat.

La resta de l'estiu va seguir amb calor moderat, els dies més càlids van ser els de la segona quinzena d'Agost i els primers dies de Setembre, amb una màxima estival de 31,6ºC al Fabra el 1 de Setembre i les precipitacions poc importants. Entre Juliol i Setembre van haver 9 dies de tempesta però amb quantitats minses de les que destaquen els 7,2 mm del 30 de Juliol i els 18,1 mm del 19 de Setembre.

En definitiva, un mes important a la història de Catalunya i d'Espanya on les concepcions més radicals i antagòniques van escenificar una de les pàgines més tristes de la nostra història.