Aquells episodis en que tothom parlava del temps que feia.





dissabte, 30 de juny de 2012

Gener de 1911. Les vides que el mar s'endugué

Potser és, apart de la nevada de Nadal de 1962, un dels episodis meteorològics amb més enllaços a Internet. L'any passat es complien 100 anys de l'efemèride i per tal motiu van haver exposicions i actes commemoratius per recordar les víctimes de la tempesta. Els serveis informatius de Televisió de Catalunya se'n van fer ressò en un article al 3/24.

També he trobat un article en el bloc Tejiendo el mundo que descriu les desgràcies ocorregudes aquell 31 de Gener 1911 al litoral català i valencià. "La noche terrible", la tormenta perfecta de 1911.



Aquesta pel·lícula filmada durant aquell temporal, malgrat a l'inici posi 1910, ens mostra la força de les onades en un litoral barceloní poc reconeixedor.

No afegiré gaire més del que s'ha publicat, només, per recordar el terrible temporal de mar, deixo la crònica que uns dies després va publicar el setmanari de L'Esquella de la Torratxa que mostra el sentiment de dolor i solidaritat envers a les famílies afligides que va envair als barcelonins, catalans i valencians en veure la magnitud de la desgràcia.

Davant la tragedia

El mar -la , en llenguatge pescador- aquesta fera insaciable que eternament panteja ab inquietuts de misteri, que amaga tants tresors en son fons y descobreix tanta monotonia en sa superficie; aquesta immensitat de neguit, sempre hermosa, però a tot'hora inconseqüent en els seus batecs, acaba d'arrebassar la vida a un grapat de dotzenes de pescadors catalans, homes joves, sans y robustos en sa major part, deixant a centenars de families en la més crudel de les desesperacions y en la més espantosa de les miseries.

Un temporal furiós -temperi, en llenguatge pescador- sorprèn en alta mar una porció de barques que inutilment intenten refugiarse en el port de Barcelona y van, per fí, a estrellarse davant de Montjuic... Ditxós Montjuic!


Això, que està dit aixís, sobriament, prosaicament, ab aquesta buidor de paraules fredes, enclou, no obstant, no sols un poema de desolació, sinó tota una tragedia sentimental d'escenes d'amor y de mort: Valents remitgers, que no han temut mai dofins ni mestralades, plorant ab plor amarg, -tan amarg com la mateixa aigua de l'immens fossar que a sos peus s'obre- plorant de rabia y de dolor davant l'inutilitat dels seus esforsos sobrehumans pera entrar al nostre port; pares que saben nedar y's llensen bravament al mar, deixant als fills, que no'n saben, a la barca, després de donarlos entenimentades instruccions y de despedirse'n ab un adeu... potser pera sempre; hèroes anonims que sacrifiquen la propia vida pera salvar la d'un germà desconegut; un nen de dèu anys que permaneix tancat tota una nit y tota una matinada al fons d'un llagut sense timó, a la ventura de l'horrorós temporal; l'angoixa mortal de dos homes aferrats hores y hores a un tros de fusta; un pescador viudo que agonisa ab lluita desesperada, a pocs metres de la platja, davant dels seus set fills, que inutilment intenten salvarlo; una hermosa embarcació girada cap-per-avall, ab la quilla guaitant al cel, solitaria, brandejant a tall de boia, sense rastre de mariners; pilots de fusta vora les roques, restes d'algun bot miserable que deixen endevinar la lluita terrible de les coses y dels homes contra'l furibon embat de les ones gegantines; un sol poble insignificant que perd dinou homes en el temporal!; dos germans que, després d'una valenta estropada fatal, s'han de separar nedant, y a la poca estona un d'ells sent els crits esgarrifosos de l'altre, y, a l'anarlo a auxiliar, se troba sol, perquè'l ventre monstruós ja n'ha fet presa...

Y, davant d'aquesta mar revoltada, una altra mar: una mar de llàgrimes y de desconsol. Y, davant de tot això, el quadre sinistre dels tristos espectadors del drama punyent, dels interessats en la tragedia y íntimament lligats ab els protagonistes: els tendres infants, les esposes, els pares, els avis vellets, que s'han quedat a terra esperant la mala nova; aquelles corrues de veines ab el fanalet anant a la platja; aquelles dones, aquells veins, contemplant, ab el cor oprimit, els peus endinzats en la sorra humida, la fatídica silueta de les ones encrespades; aquell esperar desesperador enfront dels perills segurs, de la fatalitat pressentida...

En el terme de dues hores s'acompliren, davant les nostres belles platges un sens fí de tragedies. Solemnial, grandiós, incansable, el mar, vinga jugar ab les coses y ab els homes. Castigat pel fortissim vent de llevant, el mar rondinava ab un fosc roncar, com un lleó ferit, y volent, sens dubte, tornar mal per mal, se divertia en revolcarse irat; en ageure's y alsarse ab un ritme sense compas, en gronxar desesperadament als pobres pescadors entre montanyes feréstegues y abims profons; en rebotre llaguts, y gussis, y barques damunt del rocam, després d'havelshi robat les veles, l'ormeig, el timó, els rems, tota arma de defensa. Y, aleshores, les queixes dels naufregs ja no devien ser queixes ni gemecs, sinó una extranya barreja de rabia y dolor, de fel y d'odi contra la Natura sense entranyes, y contra les humanes dessidies.


L'endemà, a l'apuntar l'auba, la primera gavina que's desperta, trenca de cop, ab un joiós batement d'ales, la monotonia del fons, una boirina de color de plom que's plau en amagarnos l'horitzó, el punt somniat d'aont desitgem àvidament veure reneixer l'esperansa... Alegre, joganera, baixa la gentil gavina fins arran de les ones, de ses ones amigues, com si anés a besarles, mes de sobte fa un xiscle agut, un petit ronc ofegat, y se'n vola altra vegada amunt, al cel, horroritzada... Damunt les ones hi dansa peresós el cos embotit, horriblement desfigurat, d'un pobre pescador...

En el terme de sis quarts escassos el mar de les nostres platges engolia la vida d'una cinquantena d'homes dedicats a la pesca.

Mentrestant, a la mateixa hora, en l'elegant y confortable menjadoret del Lyon d'Or, una enjoiada parella, un xicot de casa bona y una alegre amiga seva acabaven d'assaborir ab delicia un riquissim llenguado al forn, y's disposaven a paladejar una doble racció d'exquisits llangostins...

-Enjoiada y alegre parella del menjadoret del Lyon d'Or: una almoina, pera'ls pobres pescadors de les nostres platges desolades!


FRA NOI

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada